Dansa teatre. Jornades formatives per a docents

Teniu una escena de lluita en un projecte teatral a l'escola o institut? Cal tenir cura de poder-la fer sense risc de prendre mal i per això, en aquesta formació, podrem aprendre'n.En el teatre, tot està assajat i treballat. L'espectador veu una ficció preparada per semblar ben real, i això és el que treballarem durant aquest curs.Dates i horarisLa formació tindrà una durada de 15 hores (10h presencials + 5h treball personal) i s'impartirà els dissabtes 9 i 16 de maig del 2026, d'11 h a 14 h i de 15 h a 17 h.Pròximament us oferirem informació més detallada

Hem perdut la nostra amiga Mila! On és? Deia que volia viatjar a una altra època, però a quina? Com que li agrada molt el teatre, potser si us convertiu en actrius i actors la podrem fer tornar. Ens hi ajudeu?Un taller en què investigarem diferents moments clau de la història i descobrirem com el vestuari i l’attrezzo ens donen molta més informació de la que podríem imaginar.

Després de Mrs Dalloway de Virginia Woolf i Madame Bovary de Flaubert, Carme Portaceli i Michael de Cock se centren en el personatge de Maria Magdalena, el símbol –amb diferència– de les dones esborrades al llarg de la Història.Miriam, una professora, viatja de Brussel·les a Barcelona per assistir a una conferència sobre Maria Magdalena. Deixa enrere la seva filla petita i pren la decisió important de divorciar-se del seu marit. Quan arriba a l’aeroport de Barcelona, el taxista que l’espera diu que és Jesús.Tenia catorze anys quan va veure la foto d’una dona en un llibre de text: la mirada cap al cel, els cabells llargs i daurats. Plorava. Com si correguessin rius per les seves galtes. Com en aquella cançó... cry me a river. La fascinava. Es preguntava per què devia plorar d'aquella manera. I per què tenia aquella expressió al rostre. Li van dir que era Maria Magdalena, “una pecadora penedida dels seus pecats”.Poc després, s’adonà que aquella dona era molt més important del que li havien ensenyat a l’escola i començà a perseguir-la.Maria Magdalena dona la importància que mereix el personatge bíblic, i que mereixen tantes i tantes dones, convertint aquest relat en màgic.Durada total de la sessió: 120 minuts.

Dibuixar les notes amb el cos: quan el so es transforma en moviment Preparats per veure la música i escoltar el moviment? L’espectacle de nova creació Música en dansa és una experiència sensorial única on els ballarins prenen vida mentre dibuixen a l’aire les notes que l’orquestra fa sonar. Música i dansa es troben  damunt l’escenari en una simbiosi perfecta on cada gir i cada melodia transporta als infants i joves a un viatge ple de ritme, emoció i bellesa. Una trobada entre dues formes d’expressió artística. Un diàleg fascinant entre els instruments i els cossos en moviment. Una poesia visual interpretada per l’alumnat de 5è i 6è curs del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre i els Alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). 

Viatge en el temps: anem a cercar a Händel, Vivaldi, Bach i tots els seus amics  T’imagines viatjar per l’Europa del segle XVII sense moure’t de la butaca de  L’Auditori? Navegar pels canals de la Venècia de Vivaldi, descobrir els salons de  Versalles o passejar pels carrers del Leipzig de Bach? Händel & Friends celebra deu  anys als escenaris amb un concert que ens apropa als grans compositors barrocs  d’una manera divertida i propera. Acompanyats per cinc músics especialistes en instruments històrics i un narrador  molt especial, infants i joves descobriran la vida i l’obra de Händel i d’altres mestres  de l’època. Una experiència única que convida a escoltar, imaginar i gaudir de la  música clàssica com mai. L’activitat inclou un dossier pedagògic amb recursos didàctics per treballar a l’aula  abans i després del concert: audicions, partitures, activitats, materials audiovisuals i  una breu descripció de la vida dels compositors i de la seva obra.  Guia d’anticipació al concert per a persones amb TEA disponible a l’apartat de Recursos

Què passaria si estiguéssim obligats a estar en silenci? Treballs forçats s’apropia d’aquesta pregunta amb un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona.Grans personatges al llarg de la història van triar el silenci: Empèdocles, Kafka, Hölderlin, Beckett, Rimbaud... Però, què passa quan el silenci no és una elecció, sinó una imposició? Un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona qüestiona la nostra relació amb el llenguatge i com s’inscriu als nostres cossos, explorant la idea de la veu —tant literal com poèticament— i la imposició de l’oralitat en la civilització occidental.Treballs forçats és un espectacle en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral que qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos. A l’escena, la Pepita, performer sorda, narra històries i respon preguntes en LSC, creant un diàleg entre diferents formes de percebre i expressar el món. L’acompanya un intèrpret en LSC, que desafia l’acte mateix d’interpretar. Inspirat en el llegat de la narració oral i en la necessitat de les comunitats d’explicar històries, Treballs forçats proposa un viatge sensorial en què la llengua de signes és una part fonamental de l’escriptura escènica. A través del gest, la vibració i el silenci, l’espectacle és una exploració intel·ligent i sensible dels mecanismes que intervenen en la comunicació, de les dificultats que suposen i de la necessitat d’arribar als altres per construir la nostra identitat col·lectiva.L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. Entre les seves obres destaquen Ruido, Cantus gestualis o Els figurants.Podeu ampliar més informació aquí.

La veu, amb les seves immenses possibilitats sonores, serà la protagonista d'aquest espectacle. Una oportunitat única per viatjar pels cinc continents i descobrir algunes de les seves músiques tradicionals o populars. Deixeu-vos seduir pels violins, trompetes, guitarres, flautes, trombons, maraques, balalaiques, didjeridús... que aquests cinc esplèndids cantants ens interpretaran exclusivament a cappella. 

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de Èdip & Antígona i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de Èdip & Antígona (2 hores i 30 minuts)14 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de Èdip & Antígona (1 hora i 30 minuts)

Un projecte escènic operístic protagonitzat per un grup d’especialistes de cinema que explora la figura de l’heroi i les representacions tradicionals que s’han fet d’aquests personatges protagonistes.Després de la tràgica mort del seu fill, la protagonista d’aquesta història inicia un viatge de no retorn, en el qual un conjunt d’herois li proporcionen les claus necessàries per dur a terme la seva venjança.Els estunmen és la segona part d’una trilogia temàtica que posa en diàleg pràctiques de l’antiguitat amb disciplines del nostre món contemporani. En aquesta ocasió, el cinema i l’òpera serviran per reflexionar sobre la violència. Per fer-ho, comptaran amb la col·laboració de Fernando Velázquez, reconegut compositor de bandes sonores, i un grup de stunts o especialistes de cinema, la gent que posa el cos a disposició de les escenes més perilloses. Música hiperbòlica en desconstrucció i baralles testosteròniques per tal de desentranyar els clarobscurs d’una de les figures constitutives més importants de la nostra societat: l’heroi.Nao Albet i Marcel Borràs han escrit i dirigit entre altres espectacles De Nao Albet i Marcel Borràs (TNC, 2023), Falsestuff (TNC, 2018), Los esqueiters (TA i GREC 2015), Mammon (Teatre Lliure, 2015), Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach (TNC, 2013), Democràcia (Teatre Lliure, 2010). Han rebut el Premi de la crítica al millor text teatral i espectacle, i el Premio Ojo Crítico de teatro de RNE. Podeu ampliar més informació aquí.

Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. La pregunta és: com? A quin preu?Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Curiosa, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i li ho recrimina. Després d’una certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí, s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla.L’autora explora els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació: una jove autora desafiarà l’statu quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal. Un crit contra les estructures sexistes del món teatral, sobre l’ira per la dominació masculina del món i alhora un mirall on es reflecteixen les polítiques que travessen cada acte de creació i cada ficció que s’aixeca damunt l’escenari.La peça té una estructura fragmentada i amb dispositius i codis teatrals diversos, perquè L’autora vol canviar la forma del món, però una nova manera de pensar necessita una nova història.Anna Serrano és directora i creadora, graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF. Ha estat coordinadora d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, i és cofundadora del col·lectiu VVAA. Entre les seves obres destaquen LIKE si lloras, Wohnwagen, ARCAS2020 i Cacophony.Podeu ampliar més informació aquí.