L’itinerari consisteix en assistir al Teatre Lliure per veure l’obra Kimu (La casa de todos), un espectacle sobre com ens relacionem amb la natura. Després de veure l’obra, us podeu desplaçar fins a L’Auditori per realitzar un taller que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la música. 

El projecte artístic i educatiu de La jove Aïda és un recull d'idees, propostes i recursos per conèixer i preparar aquest espectacle. Un material per acompanyar la descoberta musical i per inspirar la creació de projectes interdisciplinaris.

Entrevista/Retrat Coreogràfic amb Montse Roig, on es parla de l'espectacle Kodama, una peça de dansa inspirada en els esperits dels arbres (Kodama) de la tradició japonesa. La creació parteix del projecte educatiu "Cos i moviment" del Mercat de les Flors. El virtuosisme es troba en la comunicació amb el públic, sobretot amb els infants, utilitzant elements com l'absurd, la poesia, i la màgia del teatre.

Els dossiers de Pensament crític són un material d’acompanyament que vol apropar la noció de la crítica teatral als joves, no per formar crítics  professionals sinó perquè les eines que fa servir la crítica fomenten una actitud activa de l’espectador que ens sembla imprescindible d’incentivar. Despertar el sentit crític permet mirar el món d’una altra manera més enllà del teatre. Ajuda a qüestionar-se les coses, a entendre la complexitat i la confrontació d’idees. També és un exercici per (re)pensar l’obra, tornar a l’experiència des de l’anàlisi fent l’acció de rememorar allò viscut. Per aconseguir-ho, els dossiers de Pensament crític relacionen els espectacles programats amb determinats aspectes del llenguatge escènic.

Descobreix com va ser l'experiència de treballar el teatre de titelles a l'Escola La Llacuna del Poblenou.

L'Aina és una jove apassionada de les històries i els videojocs que ha creat un invent revolucionari: un casc neuronal que et permet viatjar a l'interior de qualsevol narració com si en fossis la protagonista. Per a la presentació del seu projecte, decideix entrar a l'òpera "Aïda" de Verdi. En Ramon, el tècnic del teatre, l'adverteix del perill: el sistema no té prou potència per a una història tan complexa. L'Aina l'ignora, es posa el casc i, a causa d'una sobrecàrrega, queda atrapada dins del món virtual.Ara, l'Aina s'ha convertit en la protagonista, Aïda, en un Egipte futurista. Per poder sortir i despertar, en Ramon li diu que només hi ha una solució: ha d'arribar fins al final de l'òpera. Però el joc ha llegit la seva ment: el guerrer Radamès és idèntic al Rai, el noi que li agrada a la vida real, i la gelosa princesa Amneris és clavada a l'Amber, la seva cantant de K-pop preferida. Quan l'Aina descobreix que la història original acaba amb la mort dels enamorats, es nega a acceptar-ho i es fixa un nou objectiu: canviar el final tràgic.Tanmateix, la trama sembla impossible de modificar. L'Aina fracassa en els seus intents d'evitar que en Radamès vagi a la guerra, perdent les seves "vides" com en un videojoc. Veient que ella comença a confondre la ficció amb la realitat, en Ramon decideix entrar també al joc per ajudar-la, fent-se passar pel seu pare el rei Amonasro. Junts viuran l'argument de l'òpera fins que en Radamès és condemnat per traïció. La jove protagonista haurà de prendre una decisió que li farà veure que les històries, fins i tot les més tristes, ens ajuden a entendre les nostres pròpies emocions i tenen el poder de transformar-nos.El seu projecte ja no és només un joc.Aconseguirà l’Aina desconnectar i tornar al món real? 

Aquesta peça és un nou capítol en la investigació de Roser López Espinosa sobre el que podem construir plegats. Partint de la idea que dins de cada món n'hi ha molts de possibles, "FAULA" explora els fils que ens connecten i els vincles que ens sostenen.La proposta s'articula sobre diversos eixos:La fabulació com a força: L'obra busca revifar la capacitat d'imaginar, de crear altres realitats que, en ser projectades, es fan possibles. És una invitació a connectar amb allò que som com a espècie a través de la invenció i la meravella.El cos col·lectiu: Vuit intèrprets treballen la idea d'un "puzle, un cos fet de cossos interconnectats". Aquest cos col·lectiu, que pot semblar impossible, avança gràcies a la confiança mútua i la força del grup, donant lloc a "criatures fabuloses" i efímeres.Inspiració en la natura: Seguint la línia de treballs anteriors com L'estol, la coreògrafa s'inspira en la bellesa imperfecta dels éssers vius."FAULA" és una celebració de tot allò extraordinari que hi ha en nosaltres i de la meravella que fa possible allò que semblava impossible.