Els miserables

A partir de la novel·la de Victor Hugo, Els miserables dibuixa una sàtira basada en aquest clàssic i mostra la dificultat per imaginar una revolució que no sigui consumida com a producte de masses.

Els miserables és la darrera peça de la Trilogia de la condició ‘millennial’. Després de criticar la pressió social per ser feliç costi el que costi i explorar el negoci de la tristesa, ara Miquel Mas Fiol ens parla de la revolució i de l’ira. A Els miserables, un director egòlatra, seguit per tres actors cansats del teatre alternatiu, prepara una versió reduïda i comercial de l’obra homònima de Victor Hugo amb l’objectiu d’aconseguir fama i diners. Però les seves expectatives de triomf mainstream s’enfonsen quan la temàtica de l’obra esdevé realitat amb una revolta que esquitxa tothom.

Els miserables es presenta com un muntatge esbojarrat, amb un humor delirant i carregat de referents pop. Una relectura de Les misérables, la novel·la més coneguda de Victor Hugo, que retrata com el sistema social corromp l’ésser humà i l’aboca a la involució política i a les desigualtats socials, a conseqüència d’unes revolucions anihilades i silenciades. Un text crític amb el sistema capitalista que s’ha convertit, gràcies als musicals i a les adaptacions cinematogràfiques i teatrals, en una mena de fenomen pop, romantitzat i buidat de la càrrega revolucionària que inclou.

Miquel Mas Fiol s’ha format en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estrenat espectacles com Souvenir, Primavera de bèsties, Càndid o l’optimisme i Les penes del jove Werther, sempre amb una mirada crítica i contemporània. El seu treball es mou entre la revisió dels clàssics i la creació original, amb una aposta clara per l’impacte poètic i polític de l’escena. 

Podeu ampliar més informació aquí.

ÀREES EDUCATIVES 
Llengua catalana, filosofia, història, geografia, cultura i valors ètics, educació física, visual i plàstica. 

TEMES QUE TRACTA L’OBRA
La revolució, la globalització, l’activisme, la filosofia i la identitat.