Estaria bé morir en l'ordre en què vam néixer

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ha dissenyat una activitat de forma conjunta: els espectacles en itinerari.Aquesta proposta posa en diàleg dos equipaments d'arts escèniques i musicals nacionals per oferir una proposta més completa i transversal d'un espectacle o concert. L'itinerari consisteix en assistir a un concert o espectacle d'un equipament nacional (L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya) i, a continuació, desplaçar-se a un altre equipament per a realitzar un taller participatiu per complementar el visionat de l'espectacle a través d'un nou llenguatge artístic. En un sol dia podreu conèixer dos equipaments i enriquir la vostra experiència com a espectadors actius i creatius! L'espectacle La cuina de Rossini en itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La cuina de Rossini, en què s’explica la història de dos joves, el Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Teatre Lliure per realitzar un taller amb La caixa del Lliure on descobrireu la maquinària de l’escenari que permet generar efectes màgics com els de l’òpera de Rossini.Informació pràctica15.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).16.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).

Ara que ja tenim la temporada vinent a punt, ha arribat el moment de presentar-vos el Programa educatiu del Teatre Lliure  26—27, un programa amb espectacles en horari lectiu per a totes les franges d'edat, activitats i espectacles als centres educatius, i accions complementàries. Som conscients que aquesta informació us arriba en un moment delicat i complex per al sector. Esperem que la situació es resolgui aviat de la millor manera possible perquè els infants i joves mereixen totes les oportunitats i volem que el teatre els acompanyi en el seu creixement. Per això us convidem a l'acte de presentació del Programa educatiu del Teatre Lliure  26—27 per a centres d'Infantil, Primària i Secundària. L'acte tindrà lloc el proper dijous 18 de juny a partir de les 17.30 h a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc (plaça Margarida Xirgu s/n). Horari previst:- 17.30 h Benvinguda i entrega de material- 17.45 h Acte de presentació- 19.15 h Pica-pica i preguntesTotes les persones assistents rebreu una invitació per a dues persones per venir a veure Contra Antígona amb direcció d'Andrea Jiménez els dies 19, 20 o 21 de juny (a triar per vosaltres). És imprescindible que confirmeu la vostra assistència a l'acte de presentació apuntant-vos-hi a través de laCultivadora (cada docent ha de realitzar la seva reserva). Us hi esperem!

Influït pel pop art i les arts performatives, el jove creador Oriol Bellvitge proposa un viatge d’exploració en el qual, mitjançant el joc els infants assumiran el paper d’escenògrafs i configuraran un nou món des de zero i de manera col·lectiva.L’Eco, el protagonista de la nostra història, no vol néixer. El motiu? Les catàstrofes climàtiques que amenacen el futur del planeta. Amb l’ajuda de tres escenògrafes, els infants i les famílies podran construir, col·lectivament, un món nou per a l’Eco.Els infants deixaran enrere la butaca per assumir una part activa de l’espectacle, i construir una escenografia única i efímera que representi aquest nou món, tenint a la seva disposició diversos materials per dur a terme les creacions que desitgin.Plantejaran interrogants al voltant de com ha de ser aquest món: volem molts o pocs arbres? Com gestionem els residus? On construïm les cases? Veurem si després de jugar amb mons possibles, l'Eco acaba naixent.Serà divertit, sí, però també implica una gran responsabilitat. Segons el que facin, aquest serà un món meravellós o potser serà víctima del canvi climàtic... L’objectiu de tot plegat és que els infants s’adonin de fins a quin punt les accions i l’activitat humana influeixen en l’entorn que els envolta. L’espectacle, cada dia en construcció, aborda la qüestió de les migracions climàtiques i la necessitat urgent d’aturar el desastre. Les accions dels humans afecten negativament el món on vivim? Poden ser també un motor de canvi per millorar-lo?https://www.teatrelliure.com/ca/genesi

La peça investiga la figura de la go-go dancer com a cos polític, performatiu i cultural, reivindicant llenguatges coreogràfics vinculats a la cultura de club, les escenes underground i les danses urbanes contemporànies.A través d’una coreografia basada en la resistència, la repetició i la musicalitat, À GOGO proposa una experiència immersiva on el cos esdevé centre de l’espai escènic i eina de transformació col·lectiva. Amb una posada en escena que desdibuixa els límits entre escenari i públic, la proposta combina dansa, llum, vestuari i música electrònica per construir una celebració exuberant de la presència, el desig i la permanència dels cossos als marges.Desenvolupat pel Mercat de les Flors, CÈL·LULA té com a objectiu facilitar la creació de peces de format mig i gran, incrementant els recursos i millorant les condicions de producció i acompanyament artístic. Des de la seva creació, CÈL·LULA ha impulsat noves produccions i oportunitats de creixement per al talent local, situant l’artista al centre dels processos de creació. Aquesta serà l‘edició número 7.

Una obra que proposa una reflexió sobre el dret de desitjar, especialment per aquells que són molts cops silenciats. A Un huracà s’apropa el protagonista és el Jonc, és un jove amb discapacitat intel·lectual que arriba a la majoria d’edat i ara és ell qui pren la paraula. Aquesta obra de teatre esdevé una oportunitat perquè pugui expressar-se des de la seva pròpia veu. La seva mare, l'observa i el guia a través d'aquest primer viatge. Per a ella, aquest moment és una frontera invisible, un punt d’inflexió, un moment decisiu que, com un huracà, ho sacseja tot. La posada en escena es construeix a partir de la idea d’un càsting en què la presència d’una directora, que és també la seva mare, i el protagonista, Jonc, marquen el centre de l’acció. Però aquest càsting transcendeix la seva naturalesa literal per convertir-se en un càsting per a la pròpia vida. A través de les escenes i les interaccions, es desplega un joc entre realitat i ficció que qüestiona les dinàmiques de poder, la mirada externa i l’afirmació de la pròpia veu. La música és un element fonamental dins del dispositiu. No només acompanya l’acció, sinó que s’integra en la narrativa com un eix estructural que guia el protagonista en el seu viatge. Cada cançó és un fragment de la seva vida, un record, una emoció, un impuls per continuar.Susanna Barranco és directora, actriu, autora i creadora escènica i audiovisual. Els seus projectes, siguin teatrals o audiovisuals parteixen d’una perspectiva comunitaria, amb la voluntat que tot projecte creatiu pugui contribuir a crear xarxa i oferir la possibilitat de mostrar i al mateix temps transformar la realitat. 

Un ballet de fantasmes coberts amb llençols blancs desplega una fascinant il·lusió òptica on els cossos semblen surar per sobre del terra. Espectres del ballet clàssic es barregen amb coreògrafs famosos com Maurice Béjart i Merce Cunningham. Més commovedors que espantosos, aquests fantasmes, amb la seva tècnica virtuosa, guien grans i petits en una dansa alegre plena de sorpreses. BaZooKa fa ballar fantasmes per descobrir un univers màgic, fet d'il·lusions, on la història de la dansa es mostra de manera lúdica.La companyia La BaZooKa, formada el 2002 a Le Havre, crea espectacles i instal·lacions artístiques. Des del principi, la cultura popular i les figures que n'han sorgit han estat la base del seu treball. Étienne Cuppens i Sarah Crépin també s'inspiren en els seus records d'infància, reals o imaginaris, per inventar personatges que ressonen amb l'inconscient col·lectiu i que prenen una nova dimensió a través de la dansa. Mòmies, heroïnes de manga híbrides, fantasmes, la «Venus de Willendorf» feta de coixins o mariners amb pinces de llagosta, tot conforma un bestiari gràfic i emocionalment commovedor, una mena de fantasmagoria que porta a la invenció d'històries.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de 450 Volts i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de 450 Volts + postfunció (2 hores)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de 450 Volts (1 hora i 30 minuts)

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Gènesi al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins a L’Auditori per realitzar un taller artístic que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la música. Informació pràctica 9:45h Espectacle Gènesi (Teatre Lliure de Montjuïc) + 12:00h a 13:00h Taller (L'Auditori)

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Dimanche al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins al Liceu per realitzar un taller artístic que permetrà reviure l’obra i reflexionar sobre les seves temàtiques de manera experiencial i amb el llenguatge de l’òpera. Informació pràctica 11:30h Espectacle Dimanche (Teatre Lliure de Montjuïc) + 14:00h a 15:00h Taller  (Liceu)

Producció pròpia d'extrema intimitat, delicadesa i passió per traspassar fronteres racionals, sentimentals, culturals o històriques. Un homenatge a la pluralitat de sonoritats que caracteritza el flamenc amb pals tradicionals: soleà, martinete, alegrías, guajiras, tangos, bulerías; temes emblemàtics de la història d'aquest gènere: La leyenda del tiempo, Entre dos aguas; grans compositors de música clàssica que van inspirar-se en aquestes sonoritats, com Manuel de Falla, Mateo Albéniz, Francesc Tàrrega i fins i tot noves versions de repertori musical i literari d'origen català. 

La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil. L’obra s'havia creat fruit del furor per la dansa de principis de segle XX, amb el rerefons de la imatge europea d’una Espanya exòtica i de gran èxit que Manuel de Falla havia conquerit en aquest àmbit. Inspirada en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions de foc del Pirineu català, una música moderna d’aire popular, amb melodies del nostre folklore i ritmes frenètics, descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, ens intima unió, acaben en casament a l’alba. Antonio Ruz, d'una manera simbòlica i creativa, ha volgut impregnar la coreografia d'elements que ens connecten amb les nostres tradicions, com poden ser el simbolisme del foc, la sardana, els castells o les figures del bestiari.PROJECTE LA NIT DE SANT JOANVoleu participar d’un projecte a l’entorn de l’espectacle La nit de Sant Joan?La nit de Sant Joan és un espectacle amb un gran potencial artístic i educatiu que ens permet acostar-nos al nostre folklore i a les nostres tradicions des d’una mirada contemporània. La música de Robert Gerhard i la coreografia d’Antonio Ruz poden ser un bon incentiu per connectar amb els adolescents i amb els joves a través del cos i del moviment.Per acompanyar-vos perquè l’experiència de venir a l’espectacle pugui esdevenir un procés educatiu, us proposem participar d’aquest projecte on a banda d’oferir formació als docents, els alumnes tindran la possibilitat de treballar la dansa amb els ballarins de l’espectacle.El projecte de llarg recorregut sobre LA NIT DE SANT JOAN consisteix en:15 hores de FORMACIÓ PER AL PROFESSORAT sobre:Dansa i cançó tradicionalDansa contemporàniaAspectes transversals com: context històric, patrimoni i cultura popular.2 sessions de TALLERS ARTÍSTICS AMB ELS ALUMNES en el centre amb un ballarí o una ballarina del propi espectacle.Informació pràctica:Projecte adreçat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat.Places limitades.Les places s'adjudicaran no només per ordre de sol·licitud, sinó també tenint en compte l'interès del professorat, el compromís del centre i el context en què el centre vulgui desenvolupar el projecte. Si esteu interessats a participar en el projecte, haureu de fer la inscripció sota demanda al Projecte La nit de Sant Joan. La formació i els tallers artístics no tenen cap cost afegit per als centres educatius, a banda del preu general de l’entrada a l’espectacle.Per a més informació, podeu escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.catCronograma:1a sessió de formació del professorat: 22 d’octubre de 2026 de 16h a 20h2a sessió de formació del professorat: 5 de novembre de 2026 de 16h a 20h3a sessió de formació del professorat: 24 de novembre de 2026 de 16h a 20hTallers artístics al centre: A determinar entre gener i febrer de 2027Assistència a l’espectacle: 2, 3 o 4 de març de 2027 a les 11hPer a més informació, podreu consultar el DOSSIER INFORMATIU DEL PROJECTE, que el trobareu a recursos o al següent ENLLAÇ.