La gavina

Julio Manrique torna a Txékhov per parlar de l’art i de l’amor, de les formes noves i de les formes velles, o simplement, segons Stanislavski, per intentar “portar la vida de l’ànima a l’escenari”.

Considerada generalment com una de les quatre obres més important del dramaturg rus, La gavina posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges: la ingènua Nina que desitja triomfar al teatre, la consagrada actriu Irina Arkàdina, el seu fill Konstatín Trèplev, dramaturg experimental i el famós escriptor Trigorin. Uns personatges incapaços de comunicar-se entre ells que no tenen prou voluntat per canviar la societat ni el fracàs en què viuen.

Estrenada amb un fracàs estrepitós el 1896 a Sant Petersbrug, La gavina va convertir-se en només dos anys, dirigida per Konstantin Stanislavski, en el primer gran èxit del Teatre d’Art de Moscou.

La proposta del Julio Manrique es vol centrar sobretot en el debat de l’obra entre les formes noves i les formes velles, i també en la pregunta de què o qui ha d’ocupar els espais de representació, els escenaris, en un proposta d’estètica contemporània i situada en l’actualitat.

Àrees educatives
Llengua catalana, literatura universal, filosofia, història, cultura i valors ètics, educació física, visual i plàstica.  

Temes de tracta l'obra
La infelicitat, la frustració, els somnis, l’èxit i la realització personal, l’idealisme, l’amor i la vida de l’artista