El sonall

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de El sonall i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de El sonall + postfunció (1 hora i 30 minuts)13 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de El sonall (1 hora i 30 minuts)

Veniu a conèixer com és un teatre per dins en una activitat que us permetrà descobrir tot el que s’amaga darrere el teló. Un ventall de professions artístiques i també tècniques, tecnològiques i de gestió necessàries per portar a escena un espectacle. La relació entre disseny arquitectònic i funcionalitat. El desenvolupament d’un procés de creació artística. Mil i una curiositats que us podran desvetllar professionals del teatre. Perquè dins el Teatre Nacional de Catalunya s’amaga tot un món fascinant!Una visita per conèixer què s'amaga dins el teatre i quins oficis fan possible la creació i exhibició d'un espectacle, en una proposta d'activitat participativa on els alumnes podran descobrir com funciona un equipament teatral de primer nivell com el TNC.

Teniu una escena de lluita en un projecte teatral a l'escola o institut? Cal tenir cura de poder-la fer sense risc de prendre mal i per això, en aquesta formació, podrem aprendre'n.En el teatre, tot està assajat i treballat. L'espectador veu una ficció preparada per semblar ben real, i això és el que treballarem durant aquest curs.Dates i horarisLa formació tindrà una durada de 15 hores (10h presencials + 5h treball personal) i s'impartirà els dissabtes 9 i 16 de maig del 2026, d'11 h a 14 h i de 15 h a 17 h.Pròximament us oferirem informació més detallada

El Projecte en Òrbita6, és la proposta del Servei Educatiu i Social del TNC que combina en un sol projecte processos d’aprenentatge amb processos de servei a la comunitat.A través del teatre comunitari, donem veu a col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat i els posem en contacte amb joves de diferents instituts per tal d'apropar els dos mons. Així, els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.Durant el procés, de dos trimestres de durada (primer i segon trimestre), els alumnes coneixeran les persones participants, els seus interessos, el seu dia a dia... I la proposta per als instituts és participar de la peça des de la vessant tècnica, dissenyant i elaborant elements escenogràfics, d'attrezzo, vestuari, etc. i també participaran com a intèrprets en alguna de les escenes de la peça.El TNC oferirà un Projecte en Òrbita6 a dos instituts durant dos trimestres.Més informació aquí.Aquesta activitat es sol·licita a través de la Convocatòria unificada de programes i capacitació (CUP) del Consorci d'Educació. Per a més informació escriviu a serveieducatiu@tnc.cat.

Qui és, avui, Antígona? En l’aparent benestar de les nostres democràcies actuals, qui està disposat a posar el cos per prendre partit?Antígona és l’heroïna de la mitologia grega símbol de la lluita i la determinació. Antígona és una dona jove, víctima i a la vegada heroïna, l’única capaç de desafiar el tirà Creont i la llei de la polis per poder donar sepultura al seu germà Polinices. Al llarg dels segles, la seva figura s’ha convertit en un sinònim de resistència i de reivindicació.Andrea Jiménez i Victòria Szpunberg ens proposen una nova i provocadora versió d’un dels mites clàssics més representats, amb un grapat de preguntes sobre la taula. Estem disposats a comprometre’ns amb l’acció fins a les darreres conseqüències? Quin acte simbòlic té avui el poder de desafiar l’statu quo i posar en perill la ciutat? I sobretot, qui hauria d’interpretar el cor grec actualment? Una proposta desafiant que aspira a esdevenir una conversa en temps real.Andrea Jiménez és directora, dramaturga, productora i actriu. Investiga les cruïlles entre ficció i realitat, veritat i mentida, i teatre i performance combinant irreverència, humor, investigació i una constant renovació del llenguatge escènic i estètic. Ha creat nombrosos espectacles de teatre per a institucions de prestigi, i el seu treball s’ha pogut veure en festivals nacionals i internacionals. És fundadora de la multipremiada companyia Teatro En Vilo (Premi Ojo Crítico de Teatro 2019). Entre les seves obres destaquen Casting Lear o Mal de Coraçon en col·laboració amb Victoria Szpunberg.Podeu ampliar més informació aquí.

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb l’art del circ i la poesia.Una proposta operística amb música de Puccini i una dramatúrgia que, destacant els somnis i les utopies, narra amb llenguatge poètic el darrer desafiament de la realitat contra els impossibles que habiten la torre, una torre plena de llum que emergeix entre tenebres. La Torre dels Somnis, un lloc on tot és possible, un racó de món on no cal dormir per somiar.Un espectacle per a totes les edats que pretén arribar d’una manera especial al públic adolescent i jove amb la forca, el risc i l’emoció que emanen de la fusió entre l’òpera i el circ, i una dramatúrgia amb la qual es podran sentir identificats.Un espectacle decididament emocionant i emocionantment decidit a demostrar que les coses impossibles són possibles si no deixem de somiar. 

Música i dansa invertida sobre invertits: així presenta Pere Faura la seva nova proposta, a mig camí entre un concert i un espectacle de dansa. A través de cançons que formen part de la memòria col·lectiva de generacions de persones LGTBI, l’artista les reinterpreta, les balla i les exposa des del seu personal i sempre ocorrent filtre. Rememorar el passat per qüestionar el present. Un espectacle invertit sobre mites, himnes i cançons creades per gent invertida, com un acte interdisciplinari, poli-amorós i fluid sobre la identitat, els armaris, la música i la dansa.Pere Faura va iniciar la seva carrera als Països Baixos, i el 2011 va tornar a Barcelona, des d’on va crear diverses produccions, algunes de les quals hem vist al Mercat, com Rèquiem Nocturn, segona producció del projecte CÈL·LULA. Després de 20 espectacles de creació pròpia, projectes d’encàrrec, coreografies per teatre, per cinema i per gales, d’haver creat i presentat un programa de televisió i d’haver escrit un llibre sobre les seves eines i obsessions, la pandèmia i fer 40 anys el va fer tornar als orígens i cursar un màster de composició musical amb noves tecnologies a l’ESMUC; va posar de nou la música al centre de la seva pràctica, creant-la a partir d’eines coreogràfiques i emmarcada dins del seu nou Mètode Rosa.  A causa de les obres de millora del Mercat de les Flors, aquest espectacle no és accessible per alumnes, ni acompanyants amb mobilitat reduïda. Disculpeu les molèsties. 

La ràbia ens convida a jugar, entendre i pensar sobre nosaltres mateixos.Un nus a l'estómac, foc al cos i una explosió que ens recorre per dins i per fora. Cridem, plorem, tenim ganes de donar cops i puntades de peu, o de sortir corrents. És la ràbia. Quan ens visita no ens agrada, però és inevitable i continuarà fent-ho al llarg de la nostra vida.És un misteri que irrita, que confon, que pertorba l’ànima i l’altera. Fins i tot, més que un misteri és un tabú, perquè no volem mirar-la a la cara i reconèixer-la dintre nostre. Pot funcionar com una defensa davant d’allò que no ens agrada, d’allò amb què no estem d’acord o que ens fa sentir malament.Amb aquest espectacle volem acostar-nos a la ràbia sense patir, aprendre plegades no només a acceptar-la, sinó també a estimar-la.Durada total de la sessió: 50 minuts.

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. La pregunta és: com? A quin preu?Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Curiosa, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i li ho recrimina. Després d’una certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí, s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla.L’autora explora els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació: una jove autora desafiarà l’statu quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal. Un crit contra les estructures sexistes del món teatral, sobre l’ira per la dominació masculina del món i alhora un mirall on es reflecteixen les polítiques que travessen cada acte de creació i cada ficció que s’aixeca damunt l’escenari.La peça té una estructura fragmentada i amb dispositius i codis teatrals diversos, perquè L’autora vol canviar la forma del món, però una nova manera de pensar necessita una nova història.Anna Serrano és directora i creadora, graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF. Ha estat coordinadora d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, i és cofundadora del col·lectiu VVAA. Entre les seves obres destaquen LIKE si lloras, Wohnwagen, ARCAS2020 i Cacophony.Podeu ampliar més informació aquí.

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.