À GOGO (Cèl·lula#7). We Are Novias WAN – (Aina Lanas i Valentina Azzati)

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ha dissenyat una activitat de forma conjunta: els espectacles en itinerari.Aquesta proposta posa en diàleg dos equipaments d'arts escèniques i musicals nacionals per oferir una proposta més completa i transversal d'un espectacle o concert. L'itinerari consisteix en assistir a un concert o espectacle d'un equipament nacional (L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya) i, a continuació, desplaçar-se a un altre equipament per a realitzar un taller participatiu per complementar el visionat de l'espectacle a través d'un nou llenguatge artístic. En un sol dia podreu conèixer dos equipaments i enriquir la vostra experiència com a espectadors actius i creatius! L'espectacle La cuina de Rossini en itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La cuina de Rossini, en què s’explica la història de dos joves, el Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Teatre Lliure per realitzar un taller amb La caixa del Lliure on descobrireu la maquinària de l’escenari que permet generar efectes màgics com els de l’òpera de Rossini.Informació pràctica15.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).16.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).

Influït pel pop art i les arts performatives, el jove creador Oriol Bellvitge proposa un viatge d’exploració en el qual, mitjançant el joc els infants assumiran el paper d’escenògrafs i configuraran un nou món des de zero i de manera col·lectiva.L’Eco, el protagonista de la nostra història, no vol néixer. El motiu? Les catàstrofes climàtiques que amenacen el futur del planeta. Amb l’ajuda de tres escenògrafes, els infants i les famílies podran construir, col·lectivament, un món nou per a l’Eco.Els infants deixaran enrere la butaca per assumir una part activa de l’espectacle, i construir una escenografia única i efímera que representi aquest nou món, tenint a la seva disposició diversos materials per dur a terme les creacions que desitgin.Plantejaran interrogants al voltant de com ha de ser aquest món: volem molts o pocs arbres? Com gestionem els residus? On construïm les cases? Veurem si després de jugar amb mons possibles, l'Eco acaba naixent.Serà divertit, sí, però també implica una gran responsabilitat. Segons el que facin, aquest serà un món meravellós o potser serà víctima del canvi climàtic... L’objectiu de tot plegat és que els infants s’adonin de fins a quin punt les accions i l’activitat humana influeixen en l’entorn que els envolta. L’espectacle, cada dia en construcció, aborda la qüestió de les migracions climàtiques i la necessitat urgent d’aturar el desastre. Les accions dels humans afecten negativament el món on vivim? Poden ser també un motor de canvi per millorar-lo?https://www.teatrelliure.com/ca/genesi

Una obra que proposa una reflexió sobre el dret de desitjar, especialment per aquells que són molts cops silenciats. A Un huracà s’apropa el protagonista és el Jonc, és un jove amb discapacitat intel·lectual que arriba a la majoria d’edat i ara és ell qui pren la paraula. Aquesta obra de teatre esdevé una oportunitat perquè pugui expressar-se des de la seva pròpia veu. La seva mare, l'observa i el guia a través d'aquest primer viatge. Per a ella, aquest moment és una frontera invisible, un punt d’inflexió, un moment decisiu que, com un huracà, ho sacseja tot. La posada en escena es construeix a partir de la idea d’un càsting en què la presència d’una directora, que és també la seva mare, i el protagonista, Jonc, marquen el centre de l’acció. Però aquest càsting transcendeix la seva naturalesa literal per convertir-se en un càsting per a la pròpia vida. A través de les escenes i les interaccions, es desplega un joc entre realitat i ficció que qüestiona les dinàmiques de poder, la mirada externa i l’afirmació de la pròpia veu. La música és un element fonamental dins del dispositiu. No només acompanya l’acció, sinó que s’integra en la narrativa com un eix estructural que guia el protagonista en el seu viatge. Cada cançó és un fragment de la seva vida, un record, una emoció, un impuls per continuar.Susanna Barranco és directora, actriu, autora i creadora escènica i audiovisual. Els seus projectes, siguin teatrals o audiovisuals parteixen d’una perspectiva comunitaria, amb la voluntat que tot projecte creatiu pugui contribuir a crear xarxa i oferir la possibilitat de mostrar i al mateix temps transformar la realitat. 

Un ballet de fantasmes coberts amb llençols blancs desplega una fascinant il·lusió òptica on els cossos semblen surar per sobre del terra. Espectres del ballet clàssic es barregen amb coreògrafs famosos com Maurice Béjart i Merce Cunningham. Més commovedors que espantosos, aquests fantasmes, amb la seva tècnica virtuosa, guien grans i petits en una dansa alegre plena de sorpreses. BaZooKa fa ballar fantasmes per descobrir un univers màgic, fet d'il·lusions, on la història de la dansa es mostra de manera lúdica.La companyia La BaZooKa, formada el 2002 a Le Havre, crea espectacles i instal·lacions artístiques. Des del principi, la cultura popular i les figures que n'han sorgit han estat la base del seu treball. Étienne Cuppens i Sarah Crépin també s'inspiren en els seus records d'infància, reals o imaginaris, per inventar personatges que ressonen amb l'inconscient col·lectiu i que prenen una nova dimensió a través de la dansa. Mòmies, heroïnes de manga híbrides, fantasmes, la «Venus de Willendorf» feta de coixins o mariners amb pinces de llagosta, tot conforma un bestiari gràfic i emocionalment commovedor, una mena de fantasmagoria que porta a la invenció d'històries.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de 450 Volts i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de 450 Volts + postfunció (2 hores)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de 450 Volts (1 hora i 30 minuts)

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Gènesi al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins a L’Auditori per realitzar un taller artístic que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la música. Informació pràctica 9:45h Espectacle Gènesi (Teatre Lliure de Montjuïc) + 12:00h a 13:00h Taller (L'Auditori)

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Dimanche al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins al Liceu per realitzar un taller artístic que permetrà reviure l’obra i reflexionar sobre les seves temàtiques de manera experiencial i amb el llenguatge de l’òpera. Informació pràctica 11:30h Espectacle Dimanche (Teatre Lliure de Montjuïc) + 14:00h a 15:00h Taller  (Liceu)

Què passa quan el futur ja no és una promesa clara? Què vol dir, per a un adolescent Sord, escoltar, comunicar o entendre?Happy end és una peça escènica amb adolescents Sords que s’endinsa en l’adolescència com un territori llindar: un moment de transició en què la celebració i la pèrdua coexisteixen, en què la identitat s’està construint mentre es fa el dol dels mons que desapareixen, un temps en què allò que abans sostenia el món ja no funciona, i allò que vindrà encara no ha pres forma.A escena, tres adolescents Sords es reuneix per fer alguna cosa plegats. Juguen amb la música, però no és música en el sentit convencional, sinó una manera d’organitzar el temps entre cossos, una manera d’estar junts que no busca la sincronització perfecta, sinó la possibilitat de coincidir en la diferència. Fora d’ells, alguna cosa sembla estar-se trencant, o ja trencada, però ells romanen dins d’aquest espai fràgil que estan construint, absorbits en l’acte de continuar junts.En aquest context, la sordesa no apareix com una absència, sinó que obliga a replantejar què vol dir escoltar, comunicar o entendre. El sentit no passa per un únic centre, sinó que es distribueix entre la llengua de signes, els gestos, les mirades i els ritmes. L’adolescència, amb la seva inestabilitat estructural, esdevé un espai de prova: un lloc on la identitat no es revela, sinó que es fabrica en temps real.Després de tractar les dificultats del llenguatge i la comunicació a Treballs Forçats,L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. A la seva darrera peça, Treballs forçats, ja van treballar amb la comunitat Sorda però en aquell cas per tractar les dificultats del llenguatge i la comunicació.Durada espectacle a determinar + 20 min col·loqui al final de la funció

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de La llei de la gravetat i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de La llei de la gravetat + postfunció (1 hora i 30 minuts)13 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de La llei de la gravetat (1 hora i 30 minuts)

Quan encenem un llum aconseguim molt més que il·luminar un espai, estem creant una atmosfera, transmetent emocions, evocant sensacions. Voleu saber com es prenen aquestes decisions a l’hora d’il·luminar un espai escènic?Veniu a descobrir-ho al TNC i podreu crear i il·luminar les vostres pròpies escenes!L'activitat té una durada d'1 hora i 30 minuts.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de Roig i violeta i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de Roig i violeta (2 hores)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de Roig i violeta (1 hora i 30 minuts)

Un viatge teatralitzat i sensorial amb l’exposició dels 50 anys del Teatre Lliure al Palau Robert com a context escenogràfic.El teatre no és només el que es veu. Hi ha un món invisible que també el fa possible: els silencis, els records, les vivències compartides…Proposem un recorregut per les cinc sales de l’exposició dels 50 anys del Teatre Lliure al Palau Robert per endinsar-nos - des del visible i escenogràfic- en el mon invisible del teatre. Els infants exploraran diferents energies que fan possible el teatre i allò que el teatre provoca i que no s'explica però es nota: la sorpresa, l’emoció, el nus a la gola… A través de petites consignes, accions corporals, jocs de percepció i moments d’observació i escolta, els infants recorreran les sales experimentant diferents maneres d’habitar l’exposició. Cada espai proposarà una relació concreta amb aquest món invisible. En aquest recorregut, els infants no són simples visitants, sinó que ells mateixos encarnen les presències que fan possible el teatre i, des d'aquest lloc sensible i compartit activen una altra manera d’estar dins el teatre i de relacionar-s’hi.A la Marga Socias li agraden les històries i, sobretot, li agrada explicar-ne. Actua, escriu i idea espectacles. Treballa sobretot amb l’inesperat, amb la curiositat i la confusió entre la ficció i la realitat. Està interessada particularment en les coses que no es veuen i en com escoltar allò que està amagat a les escletxes de la vida quotidiana. Podríem dir que el que fa, per complex i extens, és inclassificable. Però té ha una constant: vol crear experiències per als altres, de tota mena i amb tots els recursos disponibles. Això l’ha portada a viatjar pel món participant en projectes de tota mena. Uns espectacles on s’hi barregen propostes escèniques diverses, la performance, les instal·lacions site-specific, la música, i que s’expandeixen cap a tots els racons imaginats o desitjats.