Procés de creació (L'autora)

Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. La pregunta és: com? A quin preu?Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Curiosa, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i li ho recrimina. Després d’una certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí, s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla.L’autora explora els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació: una jove autora desafiarà l’statu quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal. Un crit contra les estructures sexistes del món teatral, sobre l’ira per la dominació masculina del món i alhora un mirall on es reflecteixen les polítiques que travessen cada acte de creació i cada ficció que s’aixeca damunt l’escenari.La peça té una estructura fragmentada i amb dispositius i codis teatrals diversos, perquè L’autora vol canviar la forma del món, però una nova manera de pensar necessita una nova història.Anna Serrano és directora i creadora, graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF. Ha estat coordinadora d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, i és cofundadora del col·lectiu VVAA. Entre les seves obres destaquen LIKE si lloras, Wohnwagen, ARCAS2020 i Cacophony.Podeu ampliar més informació aquí.

 Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc us farà descobrir què s’amaga darrera d’aquest escenari de referència internacional en un edifici de gairebé 100 anys d’història. Pujarem dalt de l’escenari, ens capbussarem sota de la grada, coneixerem espais diversos com les galeries, entrarem als camerinos, a la sala d’assaig... La visita es completa amb un dossier d’acompanyament que recupera les dades d’interès sobre la història, els espais, el vocabulari i els elements més tècnics de l’edifici, i inclou propostes d’activitats per fer a classe.

La veu, amb les seves immenses possibilitats sonores, serà la protagonista d'aquest espectacle. Una oportunitat única per viatjar pels cinc continents i descobrir algunes de les seves músiques tradicionals o populars. Deixeu-vos seduir pels violins, trompetes, guitarres, flautes, trombons, maraques, balalaiques, didjeridús... que aquests cinc esplèndids cantants ens interpretaran exclusivament a cappella. 

A partir de l'univers arquitectònic i musical d'un dels grans intel·lectuals del Modernisme català, que durant el 2023 celebrarem el centenari de la seva mort, farem un recorregut per la història de la música recreant a través de projeccions mapping diversos espais emblemàtics presents a la vida o a l'imaginari de Lluís Domènech i Montaner. Lluís Domènech i Montaner va ser un gran aficionat a la música i un dels arquitectes catalans més universals. Com a historiador i polític humanista compromès amb el seu país, va redescobrir algunes de les esglésies més importants de l'art romànic català, com l'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí.Un cop acabat el concert, s'accedirà a la sala de concerts del Palau perquè els nens puguin veure els detalls arquitectònics que s'han projectat en el concert. 

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ofereix els itineraris, una proposta que vincula l'assistència a un espectacle o concert + un taller pràctic. Dos equipaments nacionals ens vinculem amb l’objectiu d’oferir una experiència de les arts escèniques i musicals més completa i transversal. L'itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La cuina de Rossini, en què s’explica la història de dos joves, el Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Teatre Lliure per realitzar un taller amb La caixa del Lliure on descobrireu la maquinària de l’escenari que permet generar efectes màgics com els de l’òpera de Rossini.Informació pràctica20.02.26 Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).23.02.26 Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).

Ens endinsarem en el Palau de la Música a través d'un petit viatge que ens convida a descobrir el jardí que contenen les parets de l'edifici. Aquest recorregut acaba amb un taller experimental en què, mitjançant el joc i la manipulació de materials, els nens i nenes podran desenvolupar un imaginari propi fruit de l'experiència del viatge. 

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

El Projecte en Òrbita6, és la proposta del Servei Educatiu i Social del TNC que combina en un sol projecte processos d’aprenentatge amb processos de servei a la comunitat.A través del teatre comunitari, donem veu a col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat i els posem en contacte amb joves de diferents instituts per tal d'apropar els dos mons. Així, els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.Durant el procés, de dos trimestres de durada (primer i segon trimestre), els alumnes coneixeran les persones participants, els seus interessos, el seu dia a dia... I la proposta per als instituts és participar de la peça des de la vessant tècnica, dissenyant i elaborant elements escenogràfics, d'attrezzo, vestuari, etc. i també participaran com a intèrprets en alguna de les escenes de la peça.El TNC oferirà un Projecte en Òrbita6 a dos instituts durant dos trimestres.Més informació aquí.Aquesta activitat es sol·licita a través de la Convocatòria unificada de programes i capacitació (CUP) del Consorci d'Educació. Per a més informació escriviu a serveieducatiu@tnc.cat.

Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc pensat específicament per nois i noies de 12 a 16 anys. Descobrirem els espais públics i no públics del teatre de la mà dels oficics menys visibles de l’art dramàtic, que ens permetrà també identificar les nostres pròpies afinitats. La visita inclou una activitat participativa i es completa amb un material d’acompanyament per fer a classe amb activitats relacionades amb l’explicació rebuda. 

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb l’art del circ i la poesia.Una proposta operística amb música de Puccini i una dramatúrgia que, destacant els somnis i les utopies, narra amb llenguatge poètic el darrer desafiament de la realitat contra els impossibles que habiten la torre, una torre plena de llum que emergeix entre tenebres. La Torre dels Somnis, un lloc on tot és possible, un racó de món on no cal dormir per somiar.Un espectacle per a totes les edats que pretén arribar d’una manera especial al públic adolescent i jove amb la forca, el risc i l’emoció que emanen de la fusió entre l’òpera i el circ, i una dramatúrgia amb la qual es podran sentir identificats.Un espectacle decididament emocionant i emocionantment decidit a demostrar que les coses impossibles són possibles si no deixem de somiar. 

Taller amb adolescents sords, dins del projecte Treballs forçats. S’explorarà la ficció com a eina creativa per qüestionar la relació entre el llenguatge i els cossos. A través d’exercicis de teatre i d’improvisació, els participants tindran l’oportunitat de crear narratives col·lectives i expandir la seva visió de les arts, tot relacionant la creació escènica amb les seves pròpies experiències i perspectives. Dates del taller12 a les 9:30h i 15 a les 12h13 a les 9:30h i 15 a les 9:30h

Amb ressons de La vida es sueño i El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca, l’obra qüestiona l’essència de l’ésser humà en l’era de l’automatització. Què en queda, quan la seva pròpia existència és reemplaçada per la perfecció robòtica?En un futur immediat, la intel·ligència artificial ha pres el control dels oficis, i el teatre no n’ha estat l’excepció. Quatre actors, dues dones i dos homes que en algun moment van destacar als escenaris, s’han vist substituïts per màquines i s’han convertit en regidors i tècnics d’un teatre que ha deixat de tenir ànima. Aquesta nit, els robots interpretaran La vida es sueño de Calderón. Però de sobte, hi ha un problema: un dels robots no vol actuar. Els humans l’hauran de substituir donant pas de nou a la por del fracàs, del rebuig, de la possibilitat de ser reemplaçat...Amb un to humorístic i sarcàstic, l’espectacle es converteix en una sàtira política i social que convida l’espectador a reflexionar sobre el futur de la humanitat i la relació amb la tecnologia i l’art en una societat cada vegada més deshumanitzada. En un món on allò que ens fa humans sembla haver deixat de ser necessari, els actors, que ja no actuen, es veuen atrapats en un joc de miralls on és qüestionada la interpretació mateixa.Gabriel Calderón és dramaturg, director i actor uruguaià. Ha escrit més de trenta obres marcades per la força conceptual i l’impacte escènic dels seus muntatges i ha estat reconegut amb el Premio Nacional de Literatura de l’Uruguai. A Catalunya ha estrenat Que rebentin els actors (TNC) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), peça premiada i presentada en català al Festival d’Avinyó. Actualment dirigeix la Comedia Nacional de Montevideo. . Podeu ampliar més informació aquí.