Taller complementari de l'itinerari Meravellós Malher

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de El sonall i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de El sonall + postfunció (1 hora i 30 minuts)13 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de El sonall (1 hora i 30 minuts)

Taller amb adolescents sords, dins del projecte Treballs forçats. S’explorarà la ficció com a eina creativa per qüestionar la relació entre el llenguatge i els cossos. A través d’exercicis de teatre i d’improvisació, els participants tindran l’oportunitat de crear narratives col·lectives i expandir la seva visió de les arts, tot relacionant la creació escènica amb les seves pròpies experiències i perspectives. Dates del taller12 a les 9:30h i 15 a les 12h13 a les 9:30h i 15 a les 9:30h

Qui és, avui, Antígona? En l’aparent benestar de les nostres democràcies actuals, qui està disposat a posar el cos per prendre partit?Antígona és l’heroïna de la mitologia grega símbol de la lluita i la determinació. Antígona és una dona jove, víctima i a la vegada heroïna, l’única capaç de desafiar el tirà Creont i la llei de la polis per poder donar sepultura al seu germà Polinices. Al llarg dels segles, la seva figura s’ha convertit en un sinònim de resistència i de reivindicació.Andrea Jiménez i Victòria Szpunberg ens proposen una nova i provocadora versió d’un dels mites clàssics més representats, amb un grapat de preguntes sobre la taula. Estem disposats a comprometre’ns amb l’acció fins a les darreres conseqüències? Quin acte simbòlic té avui el poder de desafiar l’statu quo i posar en perill la ciutat? I sobretot, qui hauria d’interpretar el cor grec actualment? Una proposta desafiant que aspira a esdevenir una conversa en temps real.Andrea Jiménez és directora, dramaturga, productora i actriu. Investiga les cruïlles entre ficció i realitat, veritat i mentida, i teatre i performance combinant irreverència, humor, investigació i una constant renovació del llenguatge escènic i estètic. Ha creat nombrosos espectacles de teatre per a institucions de prestigi, i el seu treball s’ha pogut veure en festivals nacionals i internacionals. És fundadora de la multipremiada companyia Teatro En Vilo (Premi Ojo Crítico de Teatro 2019). Entre les seves obres destaquen Casting Lear o Mal de Coraçon en col·laboració amb Victoria Szpunberg.Podeu ampliar més informació aquí.

 Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc us farà descobrir què s’amaga darrera d’aquest escenari de referència internacional en un edifici de gairebé 100 anys d’història. Pujarem dalt de l’escenari, ens capbussarem sota de la grada, coneixerem espais diversos com les galeries, entrarem als camerinos, a la sala d’assaig... La visita es completa amb un dossier d’acompanyament que recupera les dades d’interès sobre la història, els espais, el vocabulari i els elements més tècnics de l’edifici, i inclou propostes d’activitats per fer a classe.

Visites específiques per a alumnes d'estudis artístics i tècnics amb la possibilitat de centrar-les en la matèria d'estudi del curs.En el moment de fer la reserva podreu indicar la tipologia d'estudis dels vostres alumnes (espai per a Altres comentaris) i adaptarem l'activitat i el recorregut per centrar-nos en el sector professional que pertoqui.

Com podem fer servir el cos per l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura?Aquest espectacle-taller explora la relació entre la sintaxi i la coreografia. Aprendrem a anomenar les parts d'una frase, però, sobretot, a observar i entendre què provoquen les estructures del llenguatge en els nostres cossos. Una proposta participativa que ens portarà a encarnar les paraules en forma d’accions que esdevindran dansa.NECESSITATS IMPRESCINDIBLES (SI NO ES COMPLEIXEN, NO ES POT FER L'ESPECTACLE):  · Espai diàfan. Gimnàs o sala prou gran perquè el grup pugui córrer i moure’s lliurement. ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE:  · Informeu, si us plau, si teniu equip de so disponible i característiques d'aquest.  · Connexions de corrent directe de 220v al mateix espai de representació de l’espectacle.  · Un camerino o sala que quedi tancada, on els/les artistes es puguin canviar i deixar les seves pertinences  · Aigua mineral per la companyia La cia. arribarà a l'escola 45 minuts abans de l'espectacle (a les 8:45 h) per escalfar i fer el muntatge. Reserva per dos grups-classe, fins a 50 infants, que es dividiran en dues funcions: primera sessió a les 9:30 h i segona sessió a les 10’30h o 11h. 

Què passaria si estiguéssim obligats a estar en silenci? Treballs forçats s’apropia d’aquesta pregunta amb un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona.Grans personatges al llarg de la història van triar el silenci: Empèdocles, Kafka, Hölderlin, Beckett, Rimbaud... Però, què passa quan el silenci no és una elecció, sinó una imposició? Un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona qüestiona la nostra relació amb el llenguatge i com s’inscriu als nostres cossos, explorant la idea de la veu —tant literal com poèticament— i la imposició de l’oralitat en la civilització occidental.Treballs forçats és un espectacle en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral que qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos. A l’escena, la Pepita, performer sorda, narra històries i respon preguntes en LSC, creant un diàleg entre diferents formes de percebre i expressar el món. L’acompanya un intèrpret en LSC, que desafia l’acte mateix d’interpretar. Inspirat en el llegat de la narració oral i en la necessitat de les comunitats d’explicar històries, Treballs forçats proposa un viatge sensorial en què la llengua de signes és una part fonamental de l’escriptura escènica. A través del gest, la vibració i el silenci, l’espectacle és una exploració intel·ligent i sensible dels mecanismes que intervenen en la comunicació, de les dificultats que suposen i de la necessitat d’arribar als altres per construir la nostra identitat col·lectiva.L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. Entre les seves obres destaquen Ruido, Cantus gestualis o Els figurants.Podeu ampliar més informació aquí.

Després de tres temporades d’èxit a la sala Foyer, portem aquesta versió jazzística del ballet de Txaikovski a la Sala Gran amb una nova proposta escènica i dramatúrgica. Trencanous-jazz recupera els elements més icònics del conte de Hoffmann per oferir-nos un viatge oníric i ple de fantasia en què les melodies més màgiques del ballet es reinventen des de l’elegància i la llibertat del jazz. Aquesta producció compta amb un ampli elenc de músics i ballarins que donaran vida a un espectacle ple de color, dinamisme i emoció. 

Un dispositiu coreogràfic per a vuit ballarins que es presenta com un calidoscopi físic: MIRKIDS ofereix al públic infantil una experiència i un viatge que són tant artístics com cinètics. La peça es basa en el moviment continu per crear una veritable «fàbrica d’imatges» contemplativa, fantàstica i orgànica. Estirats al voltant de l’estructura cilíndrica com un zoòtrop, cada infant es pot submergir en la visió celestial de l’espectacle. Prototype Status és una companyia professional de dansa contemporània fundada a la Suïssa francòfona per la coreògrafa i ballarina Jasmine Morand. La companyia va guanyar el Premi de Dansa 2013 de la Fondation vaudoise pour la culture. Els seus objectius són fer accessible la dansa contemporània i fer una recerca del llenguatge  corporal amb un compromís artístic que presenta un enfocament equilibrat, delicat i únic de la part conceptual i l’estètica. La dansa es combina amb les noves tecnologies i les arts visuals per teixir una obra híbrida i innovadora. 

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ofereix els itineraris, una proposta que vincula l'assistència a un espectacle o concert + un taller pràctic. Dos equipaments nacionals ens vinculem amb l’objectiu d’oferir una experiència de les arts escèniques i musicals més completa i transversal. L'itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La torre dels somnis, un espectacle de gran format amb música de Puccini que combina òpera, circ i poesia. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Mercat de les Flors per realitzar un taller que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la dansa.Informació pràctica15.06.26 11 a 11.50 h Espectacle La Torre dels Somnis (Liceu) + 13.00h a 14.30h Taller complementari (Mercat de les Flors). 17.06.26 11 a 11.50 h Espectacle La Torre dels Somnis (Liceu) + 13.00h a 14.30h Taller complementari (Mercat de les Flors). 

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

Adaptació escènica del llibre Dones valentes de la Txell Feixas Torras que recull el testimoni de diverses dones excepcionals del Pròxim Orient.La periodista catalana Txell Feixas Torras ha recollit diferents testimonis de dones que ha conegut a Beirut, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria i altres llocs del Pròxim Orient. Són exemples de dones que les volen callades, heroïnes anònimes que desmunten els estereotips, que no són víctimes del masclisme sinó supervivents feministes. Les seves vivències retraten la que pot ser la trajectòria d’una dona al Pròxim Orient des que neix fins que mor.La proposta escènica trasllada i adapta algunes d’aquestes històries amb la voluntat de desmuntar prejudicis, imatges ancorades en estructures mentals estretes bastides des de la distància, la ignorància o la visió eurocentrista, i troba unes lluitadores quotidianes. Els testimonis van des de la Jouama, escriptora, periodista, poeta i dramaturga de cinquanta-quatre anys, els llibres de la qual estan prohibits al Iemen i altres països àrabs, fins la Khadija, una dona jove a punt de parir en una zona remota de l’Afganistan on avortar és delicte penal. L’obra també vol reflexionar sobre la identitat i el sentit de pertinença. D’on prové la nostra identitat? La nostra identitat és la terra? El lloc on naixem? El cognom que heretem?Txell Feixas Torras, Premi Nacional de Periodisme 2023, ha treballat com a corresponsal a l’Orient Mitjà i ha cobert esdeveniments de primer ordre a la zona. Glòria Balañà i Altimira és directora i professora de teatre. El 2021 va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne i al 2024 va rebre diversos premis i nominacions per Tot el que passarà a partir d’ara.Podeu ampliar més informació aquí.