Visita guiada: Entre caixes!

Carol López és l’encarregada de la nova producció del projecte IT Teatre Lliure, que vol reflexionar sobre la fascinació criminal i les xarxes a partir d’un assassinat real.Una nit freda de desembre, el director executiu d’una de les companyies d’assegurances mèdiques més potents dels Estats Units és mort a trets davant l’hotel on imparteix un seminari. Les bales que el maten porten tres paraules escrites: Deny, Defend, Depose. Pocs dies més tard, detenen un jove de bona família i amb un expedient acadèmic impecable, acusat del seu assassinat. A la seva motxilla troben una pistola feta en 3D i un manifest escrit a mà. Són 262 paraules sobre els motius del seu acte. Tothom es pregunta: qui és aquest noi? Ell és Luigi Mangione, fill d’una de les famílies més influents de Baltimore, que en poques hores esdevé per a molts un heroi. La víctima és Brian Thomson, de qui ningú ja no parla. I la causa de la seva mort ha perdut rellevància.Partint d’aquest cas real, i gràcies al joc teatral, radiografiaran una societat cremada amb el sistema i reflexionaran sobre les causes que poden explicar la fascinació per aquest crim i sobre els nous mecanismes que determinen la construcció de la opinió pública a les xarxes socials.IT Teatre Lliure és el projecte professionalitzador amb voluntat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) de les especialitats d’interpretació, escenografia i dramatúrgia i direcció. Cada any, l’Institut del Teatre impulsa un espectacle amb una direcció escènica de prestigi, que s’estrena al circuit professional.Carol López és una reconeguda directora i dramaturga catalana que ha estrenat espectacles a Barcelona, Madrid, Mérida, l’Argentina i Mèxic. La seva peça Germanes va obtenir el Premi MAX a la millor autoria teatral, el Premi Butaca al millor muntatge i autoria i el Premi de la crítica a la millor direcció.Podeu ampliar més informació aquí.

Què passaria si estiguéssim obligats a estar en silenci? Treballs forçats s’apropia d’aquesta pregunta amb un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona.Grans personatges al llarg de la història van triar el silenci: Empèdocles, Kafka, Hölderlin, Beckett, Rimbaud... Però, què passa quan el silenci no és una elecció, sinó una imposició? Un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona qüestiona la nostra relació amb el llenguatge i com s’inscriu als nostres cossos, explorant la idea de la veu —tant literal com poèticament— i la imposició de l’oralitat en la civilització occidental.Treballs forçats és un espectacle en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral que qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos. A l’escena, la Pepita, performer sorda, narra històries i respon preguntes en LSC, creant un diàleg entre diferents formes de percebre i expressar el món. L’acompanya un intèrpret en LSC, que desafia l’acte mateix d’interpretar. Inspirat en el llegat de la narració oral i en la necessitat de les comunitats d’explicar històries, Treballs forçats proposa un viatge sensorial en què la llengua de signes és una part fonamental de l’escriptura escènica. A través del gest, la vibració i el silenci, l’espectacle és una exploració intel·ligent i sensible dels mecanismes que intervenen en la comunicació, de les dificultats que suposen i de la necessitat d’arribar als altres per construir la nostra identitat col·lectiva.L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. Entre les seves obres destaquen Ruido, Cantus gestualis o Els figurants.Podeu ampliar més informació aquí.

Un projecte escènic operístic protagonitzat per un grup d’especialistes de cinema que explora la figura de l’heroi i les representacions tradicionals que s’han fet d’aquests personatges protagonistes.Després de la tràgica mort del seu fill, la protagonista d’aquesta història inicia un viatge de no retorn, en el qual un conjunt d’herois li proporcionen les claus necessàries per dur a terme la seva venjança.Els estunmen és la segona part d’una trilogia temàtica que posa en diàleg pràctiques de l’antiguitat amb disciplines del nostre món contemporani. En aquesta ocasió, el cinema i l’òpera serviran per reflexionar sobre la violència. Per fer-ho, comptaran amb la col·laboració de Fernando Velázquez, reconegut compositor de bandes sonores, i un grup de stunts o especialistes de cinema, la gent que posa el cos a disposició de les escenes més perilloses. Música hiperbòlica en desconstrucció i baralles testosteròniques per tal de desentranyar els clarobscurs d’una de les figures constitutives més importants de la nostra societat: l’heroi.Nao Albet i Marcel Borràs han escrit i dirigit entre altres espectacles De Nao Albet i Marcel Borràs (TNC, 2023), Falsestuff (TNC, 2018), Los esqueiters (TA i GREC 2015), Mammon (Teatre Lliure, 2015), Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach (TNC, 2013), Democràcia (Teatre Lliure, 2010). Han rebut el Premi de la crítica al millor text teatral i espectacle, i el Premio Ojo Crítico de teatro de RNE. Podeu ampliar més informació aquí.

Qui és, avui, Antígona? En l’aparent benestar de les nostres democràcies actuals, qui està disposat a posar el cos per prendre partit?Antígona és l’heroïna de la mitologia grega símbol de la lluita i la determinació. Antígona és una dona jove, víctima i a la vegada heroïna, l’única capaç de desafiar el tirà Creont i la llei de la polis per poder donar sepultura al seu germà Polinices. Al llarg dels segles, la seva figura s’ha convertit en un sinònim de resistència i de reivindicació.Andrea Jiménez i Victòria Szpunberg ens proposen una nova i provocadora versió d’un dels mites clàssics més representats, amb un grapat de preguntes sobre la taula. Estem disposats a comprometre’ns amb l’acció fins a les darreres conseqüències? Quin acte simbòlic té avui el poder de desafiar l’statu quo i posar en perill la ciutat? I sobretot, qui hauria d’interpretar el cor grec actualment? Una proposta desafiant que aspira a esdevenir una conversa en temps real.Andrea Jiménez és directora, dramaturga, productora i actriu. Investiga les cruïlles entre ficció i realitat, veritat i mentida, i teatre i performance combinant irreverència, humor, investigació i una constant renovació del llenguatge escènic i estètic. Ha creat nombrosos espectacles de teatre per a institucions de prestigi, i el seu treball s’ha pogut veure en festivals nacionals i internacionals. És fundadora de la multipremiada companyia Teatro En Vilo (Premi Ojo Crítico de Teatro 2019). Entre les seves obres destaquen Casting Lear o Mal de Coraçon en col·laboració amb Victoria Szpunberg.Podeu ampliar més informació aquí.

Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. La pregunta és: com? A quin preu?Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Curiosa, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i li ho recrimina. Després d’una certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí, s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla.L’autora explora els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació: una jove autora desafiarà l’statu quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal. Un crit contra les estructures sexistes del món teatral, sobre l’ira per la dominació masculina del món i alhora un mirall on es reflecteixen les polítiques que travessen cada acte de creació i cada ficció que s’aixeca damunt l’escenari.La peça té una estructura fragmentada i amb dispositius i codis teatrals diversos, perquè L’autora vol canviar la forma del món, però una nova manera de pensar necessita una nova història.Anna Serrano és directora i creadora, graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF. Ha estat coordinadora d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, i és cofundadora del col·lectiu VVAA. Entre les seves obres destaquen LIKE si lloras, Wohnwagen, ARCAS2020 i Cacophony.Podeu ampliar més informació aquí.

Aquesta companyia mundialment reconeguda presenta al Mercat Heka, peça en què es combinen els malabars i la màgia per oferir un espectacle ple d’humor i de filosofia. Heka, que és el nom de la deessa egípcia de la màgia, transporta el públic a un món fascinant on la realitat es fon amb la il·lusió, amb objectes que apareixen, desapareixen, leviten i es transformen amb un context coreogràfic.Fundada el 1992 pels malabaristes de renom mundial Sean Gandini i Kati Ylä- Hokkala, Gandini Juggling continua al capdavant del circ contemporani, reinventant i revitalitzant els malabars pel segle XXI. Ha realitzat més de 6.000 funcions a 50 països. Sean Gandini és pioners dels malabars contemporanis; ha contribuït en els últims 25 anys a trencar els límits dels malabars com a disciplina i també com a forma d’art. Kati Ylä-Hokkala és una de les malabaristes més icòniques de la seva generació com a líder en la renovació de la dansa-malabar. 

Des del 2007, el Mercat de les Flors impulsa aquest Curs de formació permanent adreçat al professorat de tots els nivells educatius (escola bressol, educació infantil, primària i instituts).Les sessions conduïdes per creadors/es de la temporada i pedagogs que ens comparteixen les seves particulars mirades reflexives i caixa d’eines per introduir el llenguatge de la dansa a l’aula. Amb el desig de caminar al costat dels educadors i dels centres escolars, aquest curs ha crescut any rere any, consolidant-se com un espai de referència dins la línia pedagògica de la nostra institució: un lloc de trobada i intercanvi entre mestres, artistes i gestors vinculats al context educatiu de la dansa.Entenem l’escola com un espai viu d’art i experimentació contemporània, i volem continuar facilitant un entorn de diàleg i confiança. Creiem que un cos que es mou amb creativitat —de manera individual i col·lectiva— genera vincles més igualitaris i oberts.Programa Curs 25/26: Pròximament. 7 sessions. Curs de 21 hores.Dates: 13, 17, 20 i 24 de gener, 3, 7 i 10 de febrer del 2026.Horari: Matí (dissabtes, de 10 a 14 h) i Tarda (dimarts, de 18 a 21 h).Preu: 100 €.  (S’efectuarà un descompte del 40% al professorat inscrit als espectacles o projectes educatius del Mercat de les Flors 2025/26).Reserves a partir del 25 de setembre de 2025 a la cultivadora.cat El curs és reconegut anualment com a activitat de formació permanent per al professorat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En Sham, el conill de mag que s'amaga al TNC, no troba la Mila, que segur que està voltant pel teatre buscant fer realitat el seu somni: ser una actriu famosa! I si els acompanyeu? Us hem preparat una visita guiada pel Teatre Nacional de Catalunya però... el que viureu serà un matí ple d’aventures, de jocs, de reptes i de misteris!Una visita on descobrirem què s'amaga dins el TNC i quins oficis fan possible la creació i exhibició d'una obra de teatre, a través de jocs i activitats en què els alumnes seran els protagonistes d'aquest particular espectacle.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de Hola, ràbia! i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)10 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11:30 h - Funció de Hola, ràbia! (50 minuts)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de Hola, ràbia! (1 hora i 30 minuts)

IT Dansa, la jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, ens presenta de nou la seva proposta per al nostre públic jove. Es tracta d’un projecte pedagògic de l’Institut del Teatre creat l’any 1996 per a la professionalització i el perfeccionament de joves ballarins i ballarines. Incloure a la nostra programació aquest espectacle és un exercici de coherència amb el compromís del Liceu amb la formació i l’oportunitat professional a joves intèrprets i creadors.   Un programa amè i àgil amb un llenguatge molt actual i atractiu capaç de despertar en qualsevol persona l’interès per la dansa. Sota la direcció de Catherine Allard, els joves ballarins i ballarines d’IT Dansa ofereixen un espectacle ple de vitalitat i d’una gran qualitat artística que farà vibrar l’Auditori de Sant Cugat.  

A partir de l'univers arquitectònic i musical d'un dels grans intel·lectuals del Modernisme català, que durant el 2023 celebrarem el centenari de la seva mort, farem un recorregut per la història de la música recreant a través de projeccions mapping diversos espais emblemàtics presents a la vida o a l'imaginari de Lluís Domènech i Montaner. Lluís Domènech i Montaner va ser un gran aficionat a la música i un dels arquitectes catalans més universals. Com a historiador i polític humanista compromès amb el seu país, va redescobrir algunes de les esglésies més importants de l'art romànic català, com l'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí.Un cop acabat el concert, s'accedirà a la sala de concerts del Palau perquè els nens puguin veure els detalls arquitectònics que s'han projectat en el concert.