Rossini per Víctor Garcia de Gomar

Considera, per un moment, cada habitació de casa teva com un espai escènic diferent. L’escenografia que hi ha a cadascuna de les habitacions te n’indica els usos. Segurament a causa de passar tant de temps a casa durant la pandèmia vam aprendre a fer servir algunes d’aquestes habitacions de maneres que no havíem pensat mai: la cuina potser va ser un gimnàs i el menjador potser es va tornar una perruqueria. També els objectes de la casa van patir aquesta transformació: un bric de llet es va convertir en un suport per a l’ordinador, o dues garrafes d’aigua van ser unes peses per fer exercicis. Una altra de les activitats amb la qual segurament també vas ocupar el temps a casa va ser mirar per la finestra i imaginar com vivien els teus veïns i veïnes. Com eren aquests espais que només podies intuir? De què anaven les converses que no podies sentir?  Exercici - Agafant com a referència el treball dels actors de la companyia Forced Entertainment al vídeo que tens enllaçat, pensa en un obra coneguda que tingui un conjunt de personatges. Selecciona quins objectes de dins de casa teva podrien convertir-s’hi i utilitza un racó de casa com a espai escènic.  “A House is not a Home” - Companyia Ignífuga“Table Top Shakespeare” Forced Entertainment “Semiotics of the Kitchen” - Martha Rosler “Ciudades paralelas” - Dominic Huber“L’autor intel·lectual” - La maldita vanidad teatro“La finestra indiscreta” - Alfred Hitchcock“Acciones en casa” - David Bestué i Marc Vives  

Cap espai és tan específic com el tauler d’un joc. Si treus un sis tornes a tirar. Si caus en una oca, ves fins a la següent. Peu dret a la rodona blava. Aquesta línia és mar. Un cop apreses les regles, sabem exactament com ens hem de comportar en aquest espai. Alguns creadors han aprofitat aquestes regles de comportament, tan específiques però tan universals, per treballar-hi a sobre i veure què passa quan una acció aparentment natural se sobreposa a aquestes convencions tan artificials.  Exercici - Agafa un tauler de joc que tinguis a l’abast o dibuixa’n un a terra. Com t’hauries de comportar aquí sobre? Podries jugar a un altre joc fent servir el mateix tauler? Pots fer servir de tauler alguna cosa que no estigui pensada per a ser-ho? “El candidato” - Marc Villanueva “Reiseführer” - Ferran Dordal i La Ruta 40 Mar/Terra/Aire - Joc popularTwister - Anunci de joguines de MB “Dogville: una película sobre una planta arquitectònica” - Capba tv “Observen como el cansancio derrota el pensamiento” - El Conde de Torrefiel “La partida” - Cia. Vero Cendoya 

La llum és quelcom que, malgrat no es pugui tocar, modifica moltíssim la realitat. En les arts escèniques, un espai il·luminat s’entén ràpidament com un espai escènic. Aquesta llum pot crear límits, indicar cap a on s’ha de mirar, suggerir una determinada atmosfera, deformar la realitat… Però no només això: la llum també pot ser un personatge, un escultura, un so o, fins i tot, una representació mística. Ja ho veieu, val per tot.  Exercici - Alguns artistes han tractat la llum com si fos un material sòlid per crear unes construccions instal·latives. Busca objectes a casa que emetin llum. Et convidem a crear la teva propia escultura de llum, jugant amb les diferents intensitats i les seves ombres.  “Medium” - Núria Guiu Sagarra“La triste figura”- David Espinosa “El sexe dels fongs” - Sílvia Delagneau“Tabula Rasa” - Mònica Rosselló i Jordi GuillumetGuggenheim NY - James TurrellOlaffur Eliasson #light“Back Symphony” - Quiet Ensemble 

Una caixa és un sinònim d’un contenidor: conté alguna cosa i l’aïlla de la resta de l’espai. El que passa allà dins, a l’interior de la caixa, té la seva pròpia manera de fer, el seu ordre. És com una representació d’un univers separada del món real només per 4 parets. A vegades, aquest univers vol imitar el món real, però sovint és un bon recipient per allunyar-se’n una mica. La mida de la caixa és el que dictarà la mida de l’univers que conté: des de la grandiositat d’una caixa d’escenari teatral fins a la miniatura que ocupa el diorama d’un pessebre. Exercici - Agafa una caixa que tinguis a l’abast. Pot ser de la mida que vulguis. Recrea dins seu l’univers que t’agradaria veure-hi: pots incloure-hi figures i accions o pots recrear-hi un paisatge sense personatges. Aquesta caixa pot estar oberta al públic de manera frontal o zenital. “Farewell, Petroleum!” - Contenidos Superfluos “La Plaza” - El Conde de Torrefiel “ Drei Schwestern” - Susanne Kennedy“Infinitus” - Magda Puig Torres“La caixa del Lliure” - Teatre Lliure“Las niñas zombie” - Celso Giménez“Cine” - Itsaso Arana i Celso Giménez“Sun & Sea” - Rugilė Barzdžiukaitė, Vaiva Grainytė and Lina Lapelytė“Desert” - Atresbandes Museu del pessebre de Catalunya – Diorames de pessebres“Happiness” - Dries Verhoeven “Vitrina” - Maria Teresa Hincapié 

El carrer té les seves lleis i la seva manera de funcionar. Alguns en diuen “ordenança cívica”, d’altres l’anomenen “la ley de la calle”. El cas és que tots sabem què hi podem fer i què no. Tanmateix, al carrer hi passa de tot i és per això que sovint tot el que hi succeeix tendim a pensar que és verídic: costa diferenciar què és real i què no. Quan manipulem les coses que hi passen, estem fent servir aquest espai escènic tan versàtil i públic sota la llei que el regeix. Exercici - Ja saps que “al carrer” hi pot passar de tot. Escull un racó de la teva ciutat o poble que coneguis bé i imagina una situació inventada que sorgeixi d’un esdeveniment que, aparentment, sembla ben normal. “Ciutat dormitori” - Contenidos Superfluos “Autoballet” - Mercimax “La ruta” - Blanco Roto“Domini públic” - Roger Bernat “Dormifestación” - Roger Bernat 

I tu què fas? son un conjunt d’entrevistes, realitzades per elsbeth_pr, enfocades des de la perspectiva dels infants. A cada capítol un nen o una nena es troba amb un/a professional del teatre per a que li expliqui la seva feina al voltant de la peça escènica que ha estat treballant al Teatre Lliure. Amb I tu què fas? volem aproximar els oficis del teatre a infants de 8 a 12 anys. Els oficis que aquí veiem són aquells més amagats (disseny d'il·luminació, cap de públics, figurinista...). Cerquem així que dins el coneixement escènic dels més menuts hi hagi un lloc per aquelles persones que fan possible un espectacle, i entenguin també tan la importància del treball en equip com les persones singulars que el creen. 

I tu què fas? son un conjunt d’entrevistes, realitzades per elsabeth_pr, enfocades des de la perspectiva dels infants. A cada capítol un nen o una nena es troba amb un/a professional del teatre per a que li expliqui la seva feina al voltant de la peça escènica que ha estat treballant al Teatre Lliure. Amb I tu què fas? volem aproximar els oficis del teatre a infants de 8 a 12 anys. Els oficis que aquí veiem són aquells més amagats (disseny d'il·luminació, cap de públics, figurinista...). Cerquem així que dins el coneixement escènic dels més menuts hi hagi un lloc per aquelles persones que fan possible un espectacle, i entenguin també tan la importància del treball en equip com les persones singulars que el creen.   

I tu què fas? son un conjunt d’entrevistes, realitzades per elsabeth_pr, enfocades des de la perspectiva dels infants. A cada capítol un nen o una nena es troba amb un/a professional del teatre per a que li expliqui la seva feina al voltant de la peça escènica que ha estat treballant al Teatre Lliure. Amb I tu què fas? volem aproximar els oficis del teatre a infants de 8 a 12 anys. Els oficis que aquí veiem són aquells més amagats (disseny d'il·luminació, cap de públics, figurinista...). Cerquem així que dins el coneixement escènic dels més menuts hi hagi un lloc per aquelles persones que fan possible un espectacle, i entenguin també tan la importància del treball en equip com les persones singulars que el creen. 

I tu què fas? son un conjunt d’entrevistes, realitzades per elsbeth_pr, enfocades des de la perspectiva dels infants. A cada capítol un nen o una nena es troba amb un/a professional del teatre per a que li expliqui la seva feina al voltant de la peça escènica que ha estat treballant al Teatre Lliure. Amb I tu què fas? volem aproximar els oficis del teatre a infants de 8 a 12 anys. Els oficis que aquí veiem són aquells més amagats (disseny d'il·luminació, cap de públics, figurinista...). Cerquem així que dins el coneixement escènic dels més menuts hi hagi un lloc per aquelles persones que fan possible un espectacle, i entenguin també tan la importància del treball en equip com les persones singulars que el creen. 

I tu què fas? son un conjunt d’entrevistes, realitzades per elsbeth_pr, enfocades des de la perspectiva dels infants. A cada capítol un nen o una nena es troba amb un/a professional del teatre per a que li expliqui la seva feina al voltant de la peça escènica que ha estat treballant al Teatre Lliure. Amb I tu què fas? volem aproximar els oficis del teatre a infants de 8 a 12 anys. Els oficis que aquí veiem són aquells més amagats (disseny d'il·luminació, cap de públics, figurinista...). Cerquem així que dins el coneixement escènic dels més menuts hi hagi un lloc per aquelles persones que fan possible un espectacle, i entenguin també tan la importància del treball en equip com les persones singulars que el creen. 

L’Auditori aproxima la música, en els seus diferents estils i gèneres, a la vegada que facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la seva interpretació. Portar els nens i les nenes als concerts és educar-los a través de l’art, obrir-los-hi nous horitzons perquè puguin sentir els seus sentiments i els pensaments. Els concerts que proposem són concerts on només hi ha música, amb intèrprets amb un alt nivell d’interpretació i comunicació, i on, adequat a l’edat de l’alumnat, es juga amb petits elements escènics coordinats per un professional de la direcció escènica. Descobriu totes les particularitats d'aquest concert en aquest dossier pedagògic.

3 vídeos amb exercicis i propostes per treballar la música a l'aula