Càndid o l'optimisme

A partir de la novel·la de Victor Hugo, Els miserables dibuixa una sàtira basada en aquest clàssic i mostra la dificultat per imaginar una revolució que no sigui consumida com a producte de masses.Els miserables és la darrera peça de la Trilogia de la condició ‘millennial’. Després de criticar la pressió social per ser feliç costi el que costi i explorar el negoci de la tristesa, ara Miquel Mas Fiol ens parla de la revolució i de l’ira. A Els miserables, un director egòlatra, seguit per tres actors cansats del teatre alternatiu, prepara una versió reduïda i comercial de l’obra homònima de Victor Hugo amb l’objectiu d’aconseguir fama i diners. Però les seves expectatives de triomf mainstream s’enfonsen quan la temàtica de l’obra esdevé realitat amb una revolta que esquitxa tothom.Els miserables es presenta com un muntatge esbojarrat, amb un humor delirant i carregat de referents pop. Una relectura de Les misérables, la novel·la més coneguda de Victor Hugo, que retrata com el sistema social corromp l’ésser humà i l’aboca a la involució política i a les desigualtats socials, a conseqüència d’unes revolucions anihilades i silenciades. Un text crític amb el sistema capitalista que s’ha convertit, gràcies als musicals i a les adaptacions cinematogràfiques i teatrals, en una mena de fenomen pop, romantitzat i buidat de la càrrega revolucionària que inclou.Miquel Mas Fiol s’ha format en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estrenat espectacles com Souvenir, Primavera de bèsties, Càndid o l’optimisme i Les penes del jove Werther, sempre amb una mirada crítica i contemporània. El seu treball es mou entre la revisió dels clàssics i la creació original, amb una aposta clara per l’impacte poètic i polític de l’escena. Podeu ampliar més informació aquí.

Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc pensat específicament per nois i noies de 12 a 16 anys. Descobrirem els espais públics i no públics del teatre de la mà dels oficics menys visibles de l’art dramàtic, que ens permetrà també identificar les nostres pròpies afinitats. La visita inclou una activitat participativa i es completa amb un material d’acompanyament per fer a classe amb activitats relacionades amb l’explicació rebuda. 

Relectura en forma de concert-espectacle del clàssic de Louisa May Alcott, obra fundacional de la literatura feminista, icona de la cultura popular i repetidament adaptada al cinema.Little Women explica la història de les quatre germanes March i de com passen de la infància al món adult. L’argument està basat en la pròpia història de l’autora i les seves tres germanes. És una novel·la que s’emmarca en el coming of age, el gènere literari i cinematogràfic que mostra el pas des de la infància fins al món adult. La novel·la va tenir molt d’èxit des del primer moment, al 1858, i s’ha traslladat al cinema en vuit ocasions. D’alguna manera podem afirmar que cada generació té la seva adaptació de Little Women.La directora Lucia Del Greco ens proposa una nova lectura de la novel·la amb energia renovada, que connecti amb la generació d’avui, en una proposta de posada en escena de concert de pop contemporani, que combina dansa, música, so, llums i escenografia per magnificar l’emoció i l’energia. En aquesta proposta, les quatre germanes March –Meg, Jo, Beth i Amy– no són personatges unidimensionals, sinó que es volen presentar com a figures complexes, plenes de contradiccions i amb profunditat.Lucia Del Greco és dramaturga i directora per l’Institut del Teatre però també té estudis superiors de Literatura comparada a La Sapienza de Roma. Recentment ha dirigit Mata’m psicosi, de Dolors Miquel, a l’Espai Brossa, i Pura passió, d’Annie Érnaux, al Teatre Akadèmia, amb gran èxit de públic i de crítica en tots dos casos. El fet de tenir una base d’estudis literaris li ha permès desenvolupar una recerca dirigida a treballar l’escena com un conjunt, on tots els llenguatges tenen importància, per tal de crear obres-paisatge que tinguin un fort impacte estètic i una important càrrega conceptual Podeu ampliar més informació aquí.

Adaptació escènica del llibre Dones valentes de la Txell Feixas Torras que recull el testimoni de diverses dones excepcionals del Pròxim Orient.La periodista catalana Txell Feixas Torras ha recollit diferents testimonis de dones que ha conegut a Beirut, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria i altres llocs del Pròxim Orient. Són exemples de dones que les volen callades, heroïnes anònimes que desmunten els estereotips, que no són víctimes del masclisme sinó supervivents feministes. Les seves vivències retraten la que pot ser la trajectòria d’una dona al Pròxim Orient des que neix fins que mor.La proposta escènica trasllada i adapta algunes d’aquestes històries amb la voluntat de desmuntar prejudicis, imatges ancorades en estructures mentals estretes bastides des de la distància, la ignorància o la visió eurocentrista, i troba unes lluitadores quotidianes. Els testimonis van des de la Jouama, escriptora, periodista, poeta i dramaturga de cinquanta-quatre anys, els llibres de la qual estan prohibits al Iemen i altres països àrabs, fins la Khadija, una dona jove a punt de parir en una zona remota de l’Afganistan on avortar és delicte penal. L’obra també vol reflexionar sobre la identitat i el sentit de pertinença. D’on prové la nostra identitat? La nostra identitat és la terra? El lloc on naixem? El cognom que heretem?Txell Feixas Torras, Premi Nacional de Periodisme 2023, ha treballat com a corresponsal a l’Orient Mitjà i ha cobert esdeveniments de primer ordre a la zona. Glòria Balañà i Altimira és directora i professora de teatre. El 2021 va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne i al 2024 va rebre diversos premis i nominacions per Tot el que passarà a partir d’ara.Podeu ampliar més informació aquí.

Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. La pregunta és: com? A quin preu?Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Curiosa, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i li ho recrimina. Després d’una certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí, s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla.L’autora explora els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació: una jove autora desafiarà l’statu quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal. Un crit contra les estructures sexistes del món teatral, sobre l’ira per la dominació masculina del món i alhora un mirall on es reflecteixen les polítiques que travessen cada acte de creació i cada ficció que s’aixeca damunt l’escenari.La peça té una estructura fragmentada i amb dispositius i codis teatrals diversos, perquè L’autora vol canviar la forma del món, però una nova manera de pensar necessita una nova història.Anna Serrano és directora i creadora, graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF. Ha estat coordinadora d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, i és cofundadora del col·lectiu VVAA. Entre les seves obres destaquen LIKE si lloras, Wohnwagen, ARCAS2020 i Cacophony.Podeu ampliar més informació aquí.

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

LiceuAprèn desplega un programa d’acompanyament per a tots aquells centres de secundària interessats a apropar els seus alumnes a l’òpera i explorar tot el potencial que aquest gènere pot tenir en la formació humanista dels joves.El projecte “La vida en general” ofereix als docents espais de formació i debat per treballar curricularment al voltant d'un títol d’òpera i fer-ho des de diferents perspectives: l’escolta, l’expressió des de diferents llenguatges, el coneixement, el pensament crític i la creativitat.El programa inclou l’assistència amb els alumnes implicats en el projecte a l’assaig general de l’òpera que es treballi.Per altra banda, un dels objectius principals del programa serà portar els joves a reflexionar i dialogar sobre alguna temàtica present a l’òpera des de la seva mirada i des de la seva realitat. En el cas de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, posarem el focus en la influència social i les aparences en les relacions personals. Aquest  diàleg es vehicularà a través d’un taller en els centres educatius uns dies després de veure l’òpera al Liceu.Descobreix Manon Lescaut a la programació del Liceu El programa es durà a terme amb la col·laboració de persones i entitats provinents tant de l’àmbit artístic com d’altres àmbits del pensament i la recerca.El projecte* consta de:1 sessió de formació comuna per a tots els docents que participin en el programa “La vida en general” amb un dels títols que s’ofereixen: L’elisir d’amore, Manon Lescaut o Werther.1 sessió de formació específica per als docents del títol d’òpera en qüestió.Treball entorn de l’òpera escollida en el centre educatiu.Assistència del grup d’alumnes implicat en el projecte a l’assaig general d’aquesta òpera.1 Taller artístic per a l’alumnat en el centre educatiu al voltant de la temàtica de l’òpera.Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent.Materials de suport *Programa en procés de reconeixement de 15 hores de formació per part del Departament d’Educació.Com en tots els projectes de LiceuAprèn i donada la globalitat de llenguatges que trobem a l’òpera, recomanem que a aquesta formació hi assisteixin diferents docents d’un mateix centre per tal de poder desenvolupar el projecte des de diferents àmbits curriculars. Es donarà prioritat d’assignació a aquells centres educatius que tinguin més d’una persona del claustre inscrita a la formació. El programa va destinat a docents que treballin amb alumnat 4rt d’ESO i Batxillerat.CRONOGRAMA DEL PROJECTE:Sessió de formació comuna “La vida en general” per al professorat al Liceu7 d’octubre de 16:00 a 20:00La vida en general amb MANON LESCAUT:Formació per al professorat al Liceu: 13 de gener de 16:00 a 20:00Assaig general: 14 de març a les 17:00Taller per a l’alumnat als centres educatius (a determinar)Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent (a determinar)REQUISITS DE PARTICIPACIÓ:La participació dels centres en el projecte "La vida en general" està subjecta a un nombre limitat de places. La reserva sota demanda no garanteix l'acceptació directa al projecte. Per a la selecció dels centres educatius es tindran en compte els següents criteris: Compromís del centre d’integrar diferents àmbits curriculars en el desenvolupament del projecte.Assistència a la formació d’un mínim de dos docents del centre educatiu, preferentment vinculats a diferents àmbits curriculars.Compromís de donar continuïtat a l’aula de les propostes tant de la formació per al professorat com del treball de l’artista amb els alumnes.Suport de l’equip directiu per facilitar la implementació del projecte.Disposar dels espais i condicions necessàries per desenvolupar el projecte amb els alumnes i facilitar l’organització del taller de l’artista convidat al centre educatiu. Per a més informació, podeu consultar el dossier informatiu que trobareu al següent ENLLAÇ o escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.cat

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Alien, Frankenstein, El silenci dels anyells, Beetlejuice, Psicosi, Poltergeist i altres bandes sonores de terror

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.J. Sibelius: La filla de PohjolaE. Elgar: Concert per a violoncel i orquestra, en Mi menor, op. 85A. Thorvaldsdottir: ArchoraI. Stravinsky: Suite de L'ocell de foc

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

laCultivadora  estrena els itineraris, una proposta que vincula l'assistència a un espectacle o concert + un taller pràctic. Dos equipaments nacionals ens vinculem amb l’objectiu d’oferir una experiència i coneixement de les arts escèniques i musicals més completa i transversal. En el nostre cas som el Palau de la Música Catalana i el Mercat de les Flors. L'itinerari consisteix a assistir a l'espectacle Cèl·lula 6 dirigit per Roser López Espinosa, realitzar un col·loqui post espectacle i a continuació desplaçar-se fins al Palau de la Música, un equipament de referència en l'àmbit de la música per realitzar un taller.  Voleu complementar l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu?El Palau de la Música oferirà un taller en què la música esdevindrà la protagonista per explicar-nos allò que haurem viscut durant l'espectacle Cèl·lula al Mercat de les Flors.  Informació pràctica09.10.25 10:30 h a 11:50 h Espectacle Cèl·lula (Mercat de les Flors) + 14:30 h a 15. 30 h taller al Palau de la Música