Contra Antígona

Un projecte escènic operístic protagonitzat per un grup d’especialistes de cinema que explora la figura de l’heroi i les representacions tradicionals que s’han fet d’aquests personatges protagonistes.Després de la tràgica mort del seu fill, la protagonista d’aquesta història inicia un viatge de no retorn, en el qual un conjunt d’herois li proporcionen les claus necessàries per dur a terme la seva venjança.Els estunmen és la segona part d’una trilogia temàtica que posa en diàleg pràctiques de l’antiguitat amb disciplines del nostre món contemporani. En aquesta ocasió, el cinema i l’òpera serviran per reflexionar sobre la violència. Per fer-ho, comptaran amb la col·laboració de Fernando Velázquez, reconegut compositor de bandes sonores, i un grup de stunts o especialistes de cinema, la gent que posa el cos a disposició de les escenes més perilloses. Música hiperbòlica en desconstrucció i baralles testosteròniques per tal de desentranyar els clarobscurs d’una de les figures constitutives més importants de la nostra societat: l’heroi.Nao Albet i Marcel Borràs han escrit i dirigit entre altres espectacles De Nao Albet i Marcel Borràs (TNC, 2023), Falsestuff (TNC, 2018), Los esqueiters (TA i GREC 2015), Mammon (Teatre Lliure, 2015), Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach (TNC, 2013), Democràcia (Teatre Lliure, 2010). Han rebut el Premi de la crítica al millor text teatral i espectacle, i el Premio Ojo Crítico de teatro de RNE. Podeu ampliar més informació aquí.

A partir de la novel·la de Victor Hugo, Els miserables dibuixa una sàtira basada en aquest clàssic i mostra la dificultat per imaginar una revolució que no sigui consumida com a producte de masses.Els miserables és la darrera peça de la Trilogia de la condició ‘millennial’. Després de criticar la pressió social per ser feliç costi el que costi i explorar el negoci de la tristesa, ara Miquel Mas Fiol ens parla de la revolució i de l’ira. A Els miserables, un director egòlatra, seguit per tres actors cansats del teatre alternatiu, prepara una versió reduïda i comercial de l’obra homònima de Victor Hugo amb l’objectiu d’aconseguir fama i diners. Però les seves expectatives de triomf mainstream s’enfonsen quan la temàtica de l’obra esdevé realitat amb una revolta que esquitxa tothom.Els miserables es presenta com un muntatge esbojarrat, amb un humor delirant i carregat de referents pop. Una relectura de Les misérables, la novel·la més coneguda de Victor Hugo, que retrata com el sistema social corromp l’ésser humà i l’aboca a la involució política i a les desigualtats socials, a conseqüència d’unes revolucions anihilades i silenciades. Un text crític amb el sistema capitalista que s’ha convertit, gràcies als musicals i a les adaptacions cinematogràfiques i teatrals, en una mena de fenomen pop, romantitzat i buidat de la càrrega revolucionària que inclou.Miquel Mas Fiol s’ha format en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estrenat espectacles com Souvenir, Primavera de bèsties, Càndid o l’optimisme i Les penes del jove Werther, sempre amb una mirada crítica i contemporània. El seu treball es mou entre la revisió dels clàssics i la creació original, amb una aposta clara per l’impacte poètic i polític de l’escena. Podeu ampliar més informació aquí.

Els clàssics Càndid, Werther i Els miserables, passats pel sedàs de les neovarietés de l’irreverent autor i director Miquel Mas Fiol, per parlar dels anhels, les dificultats i les contradiccions de la seva generació.Un jove optimista il·lustrat, embafat per una indigesta ingestió d’eslògans motivacionals.Una jove individualista romàntica, enfrontada a la mercantilització de la tristesa.I uns joves que intenten fer una revolta col·lectiva, apaivagats pels cants de sirena i les promeses d’èxit, fama i riquesa de lacultura mainstream.Podem, realment, imaginar un món lliure del neoliberalisme postmodern en què vivim?Podeu ampliar més informació aquí.

Carol López és l’encarregada de la nova producció del projecte IT Teatre Lliure, que vol reflexionar sobre la fascinació criminal i les xarxes a partir d’un assassinat real.Una nit freda de desembre, el director executiu d’una de les companyies d’assegurances mèdiques més potents dels Estats Units és mort a trets davant l’hotel on imparteix un seminari. Les bales que el maten porten tres paraules escrites: Deny, Defend, Depose. Pocs dies més tard, detenen un jove de bona família i amb un expedient acadèmic impecable, acusat del seu assassinat. A la seva motxilla troben una pistola feta en 3D i un manifest escrit a mà. Són 262 paraules sobre els motius del seu acte. Tothom es pregunta: qui és aquest noi? Ell és Luigi Mangione, fill d’una de les famílies més influents de Baltimore, que en poques hores esdevé per a molts un heroi. La víctima és Brian Thomson, de qui ningú ja no parla. I la causa de la seva mort ha perdut rellevància.Partint d’aquest cas real, i gràcies al joc teatral, radiografiaran una societat cremada amb el sistema i reflexionaran sobre les causes que poden explicar la fascinació per aquest crim i sobre els nous mecanismes que determinen la construcció de la opinió pública a les xarxes socials.IT Teatre Lliure és el projecte professionalitzador amb voluntat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) de les especialitats d’interpretació, escenografia i dramatúrgia i direcció. Cada any, l’Institut del Teatre impulsa un espectacle amb una direcció escènica de prestigi, que s’estrena al circuit professional.Carol López és una reconeguda directora i dramaturga catalana que ha estrenat espectacles a Barcelona, Madrid, Mérida, l’Argentina i Mèxic. La seva peça Germanes va obtenir el Premi MAX a la millor autoria teatral, el Premi Butaca al millor muntatge i autoria i el Premi de la crítica a la millor direcció.Podeu ampliar més informació aquí.

Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc pensat específicament per nois i noies de 12 a 16 anys. Descobrirem els espais públics i no públics del teatre de la mà dels oficics menys visibles de l’art dramàtic, que ens permetrà també identificar les nostres pròpies afinitats. La visita inclou una activitat participativa i es completa amb un material d’acompanyament per fer a classe amb activitats relacionades amb l’explicació rebuda. 

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

LiceuAprèn desplega un programa d’acompanyament per a tots aquells centres de secundària interessats a apropar els seus alumnes a l’òpera i explorar tot el potencial que aquest gènere pot tenir en la formació humanista dels joves.El projecte “La vida en general” ofereix als docents espais de formació i debat per treballar curricularment al voltant d'un títol d’òpera i fer-ho des de diferents perspectives: l’escolta, l’expressió des de diferents llenguatges, el coneixement, el pensament crític i la creativitat.El programa inclou l’assistència amb els alumnes implicats en el projecte a l’assaig general de l’òpera que es treballi.Per altra banda, un dels objectius principals del programa serà portar els joves a reflexionar i dialogar sobre alguna temàtica present a l’òpera des de la seva mirada i des de la seva realitat. En el cas de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, posarem el focus en la influència social i les aparences en les relacions personals. Aquest  diàleg es vehicularà a través d’un taller en els centres educatius uns dies després de veure l’òpera al Liceu.Descobreix Manon Lescaut a la programació del Liceu El programa es durà a terme amb la col·laboració de persones i entitats provinents tant de l’àmbit artístic com d’altres àmbits del pensament i la recerca.El projecte* consta de:1 sessió de formació comuna per a tots els docents que participin en el programa “La vida en general” amb un dels títols que s’ofereixen: L’elisir d’amore, Manon Lescaut o Werther.1 sessió de formació específica per als docents del títol d’òpera en qüestió.Treball entorn de l’òpera escollida en el centre educatiu.Assistència del grup d’alumnes implicat en el projecte a l’assaig general d’aquesta òpera.1 Taller artístic per a l’alumnat en el centre educatiu al voltant de la temàtica de l’òpera.Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent.Materials de suport *Programa en procés de reconeixement de 15 hores de formació per part del Departament d’Educació.Com en tots els projectes de LiceuAprèn i donada la globalitat de llenguatges que trobem a l’òpera, recomanem que a aquesta formació hi assisteixin diferents docents d’un mateix centre per tal de poder desenvolupar el projecte des de diferents àmbits curriculars. Es donarà prioritat d’assignació a aquells centres educatius que tinguin més d’una persona del claustre inscrita a la formació. El programa va destinat a docents que treballin amb alumnat 4rt d’ESO i Batxillerat.CRONOGRAMA DEL PROJECTE:Sessió de formació comuna “La vida en general” per al professorat al Liceu7 d’octubre de 16:00 a 20:00La vida en general amb MANON LESCAUT:Formació per al professorat al Liceu: 13 de gener de 16:00 a 20:00Assaig general: 14 de març a les 17:00Taller per a l’alumnat als centres educatius (a determinar)Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent (a determinar)REQUISITS DE PARTICIPACIÓ:La participació dels centres en el projecte "La vida en general" està subjecta a un nombre limitat de places. La reserva sota demanda no garanteix l'acceptació directa al projecte. Per a la selecció dels centres educatius es tindran en compte els següents criteris: Compromís del centre d’integrar diferents àmbits curriculars en el desenvolupament del projecte.Assistència a la formació d’un mínim de dos docents del centre educatiu, preferentment vinculats a diferents àmbits curriculars.Compromís de donar continuïtat a l’aula de les propostes tant de la formació per al professorat com del treball de l’artista amb els alumnes.Suport de l’equip directiu per facilitar la implementació del projecte.Disposar dels espais i condicions necessàries per desenvolupar el projecte amb els alumnes i facilitar l’organització del taller de l’artista convidat al centre educatiu. Per a més informació, podeu consultar el dossier informatiu que trobareu al següent ENLLAÇ o escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.cat

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Alien, Frankenstein, El silenci dels anyells, Beetlejuice, Psicosi, Poltergeist i altres bandes sonores de terror

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.J. Sibelius: La filla de PohjolaE. Elgar: Concert per a violoncel i orquestra, en Mi menor, op. 85A. Thorvaldsdottir: ArchoraI. Stravinsky: Suite de L'ocell de foc

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

La nit i el dia, la llum i la foscor, el somriure i el plor, la sortida del sol i el crepuscle. Tots els mons tenen cabuda en la música de Gustav Mahler, un dels grans compositors de la història universal. Amb aquest concert-espectacle aprendrem a contemplar, a escoltar i a meravellar-nos davant de la bellesa infinita de les seves cançons, que des de l'inici esdevindran el motor musical d'un nou univers sonor 

Màscara neutre, larvària, expressiva, de Commedia dell'arte, etc. N'hi ha de molts tipus, però cadascuna té unes característiques i possibilitats pròpies. Al llarg de la història del teatre, la màscara ha esdevingut un element bàsic en el desenvolupament de l'art teatral.Amb aquest curs, podreu fer un viatge per totes aquestes tipologies de màscara, provant i descobrint com ens transformen el cos, la veu, el moviment, el caràcter.Dates i horarisEl curs tindrà una durada de 30 hores (25h presencials + 5h treball personal) i s'impartirà del 6 al 10 de juliol del 2026, de 9h a 14hPròximament us oferirem informació més detallada