L'autora

 Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc us farà descobrir què s’amaga darrera d’aquest escenari de referència internacional en un edifici de gairebé 100 anys d’història. Pujarem dalt de l’escenari, ens capbussarem sota de la grada, coneixerem espais diversos com les galeries, entrarem als camerinos, a la sala d’assaig... La visita es completa amb un dossier d’acompanyament que recupera les dades d’interès sobre la història, els espais, el vocabulari i els elements més tècnics de l’edifici, i inclou propostes d’activitats per fer a classe.

Relectura en forma de concert-espectacle del clàssic de Louisa May Alcott, obra fundacional de la literatura feminista, icona de la cultura popular i repetidament adaptada al cinema.Little Women explica la història de les quatre germanes March i de com passen de la infància al món adult. L’argument està basat en la pròpia història de l’autora i les seves tres germanes. És una novel·la que s’emmarca en el coming of age, el gènere literari i cinematogràfic que mostra el pas des de la infància fins al món adult. La novel·la va tenir molt d’èxit des del primer moment, al 1858, i s’ha traslladat al cinema en vuit ocasions. D’alguna manera podem afirmar que cada generació té la seva adaptació de Little Women.La directora Lucia Del Greco ens proposa una nova lectura de la novel·la amb energia renovada, que connecti amb la generació d’avui, en una proposta de posada en escena de concert de pop contemporani, que combina dansa, música, so, llums i escenografia per magnificar l’emoció i l’energia. En aquesta proposta, les quatre germanes March –Meg, Jo, Beth i Amy– no són personatges unidimensionals, sinó que es volen presentar com a figures complexes, plenes de contradiccions i amb profunditat.Lucia Del Greco és dramaturga i directora per l’Institut del Teatre però també té estudis superiors de Literatura comparada a La Sapienza de Roma. Recentment ha dirigit Mata’m psicosi, de Dolors Miquel, a l’Espai Brossa, i Pura passió, d’Annie Érnaux, al Teatre Akadèmia, amb gran èxit de públic i de crítica en tots dos casos. El fet de tenir una base d’estudis literaris li ha permès desenvolupar una recerca dirigida a treballar l’escena com un conjunt, on tots els llenguatges tenen importància, per tal de crear obres-paisatge que tinguin un fort impacte estètic i una important càrrega conceptual Podeu ampliar més informació aquí.

Amb ressons de La vida es sueño i El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca, l’obra qüestiona l’essència de l’ésser humà en l’era de l’automatització. Què en queda, quan la seva pròpia existència és reemplaçada per la perfecció robòtica?En un futur immediat, la intel·ligència artificial ha pres el control dels oficis, i el teatre no n’ha estat l’excepció. Quatre actors, dues dones i dos homes que en algun moment van destacar als escenaris, s’han vist substituïts per màquines i s’han convertit en regidors i tècnics d’un teatre que ha deixat de tenir ànima. Aquesta nit, els robots interpretaran La vida es sueño de Calderón. Però de sobte, hi ha un problema: un dels robots no vol actuar. Els humans l’hauran de substituir donant pas de nou a la por del fracàs, del rebuig, de la possibilitat de ser reemplaçat...Amb un to humorístic i sarcàstic, l’espectacle es converteix en una sàtira política i social que convida l’espectador a reflexionar sobre el futur de la humanitat i la relació amb la tecnologia i l’art en una societat cada vegada més deshumanitzada. En un món on allò que ens fa humans sembla haver deixat de ser necessari, els actors, que ja no actuen, es veuen atrapats en un joc de miralls on és qüestionada la interpretació mateixa.Gabriel Calderón és dramaturg, director i actor uruguaià. Ha escrit més de trenta obres marcades per la força conceptual i l’impacte escènic dels seus muntatges i ha estat reconegut amb el Premio Nacional de Literatura de l’Uruguai. A Catalunya ha estrenat Que rebentin els actors (TNC) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), peça premiada i presentada en català al Festival d’Avinyó. Actualment dirigeix la Comedia Nacional de Montevideo. . Podeu ampliar més informació aquí.

Adaptació escènica del llibre Dones valentes de la Txell Feixas Torras que recull el testimoni de diverses dones excepcionals del Pròxim Orient.La periodista catalana Txell Feixas Torras ha recollit diferents testimonis de dones que ha conegut a Beirut, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria i altres llocs del Pròxim Orient. Són exemples de dones que les volen callades, heroïnes anònimes que desmunten els estereotips, que no són víctimes del masclisme sinó supervivents feministes. Les seves vivències retraten la que pot ser la trajectòria d’una dona al Pròxim Orient des que neix fins que mor.La proposta escènica trasllada i adapta algunes d’aquestes històries amb la voluntat de desmuntar prejudicis, imatges ancorades en estructures mentals estretes bastides des de la distància, la ignorància o la visió eurocentrista, i troba unes lluitadores quotidianes. Els testimonis van des de la Jouama, escriptora, periodista, poeta i dramaturga de cinquanta-quatre anys, els llibres de la qual estan prohibits al Iemen i altres països àrabs, fins la Khadija, una dona jove a punt de parir en una zona remota de l’Afganistan on avortar és delicte penal. L’obra també vol reflexionar sobre la identitat i el sentit de pertinença. D’on prové la nostra identitat? La nostra identitat és la terra? El lloc on naixem? El cognom que heretem?Txell Feixas Torras, Premi Nacional de Periodisme 2023, ha treballat com a corresponsal a l’Orient Mitjà i ha cobert esdeveniments de primer ordre a la zona. Glòria Balañà i Altimira és directora i professora de teatre. El 2021 va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne i al 2024 va rebre diversos premis i nominacions per Tot el que passarà a partir d’ara.Podeu ampliar més informació aquí.

Els clàssics Càndid, Werther i Els miserables, passats pel sedàs de les neovarietés de l’irreverent autor i director Miquel Mas Fiol, per parlar dels anhels, les dificultats i les contradiccions de la seva generació.Un jove optimista il·lustrat, embafat per una indigesta ingestió d’eslògans motivacionals.Una jove individualista romàntica, enfrontada a la mercantilització de la tristesa.I uns joves que intenten fer una revolta col·lectiva, apaivagats pels cants de sirena i les promeses d’èxit, fama i riquesa de lacultura mainstream.Podem, realment, imaginar un món lliure del neoliberalisme postmodern en què vivim?Podeu ampliar més informació aquí.

LiceuAprèn desplega un programa d’acompanyament per a tots aquells centres de secundària interessats a apropar els seus alumnes a l’òpera i explorar tot el potencial que aquest gènere pot tenir en la formació humanista dels joves.El projecte “La vida en general” ofereix als docents espais de formació i debat per treballar curricularment al voltant d'un títol d’òpera i fer-ho des de diferents perspectives: l’escolta, l’expressió des de diferents llenguatges, el coneixement, el pensament crític i la creativitat.El programa inclou l’assistència amb els alumnes implicats en el projecte a l’assaig general de l’òpera que es treballi.Per altra banda, un dels objectius principals del programa serà portar els joves a reflexionar i dialogar sobre alguna temàtica present a l’òpera des de la seva mirada i des de la seva realitat. En el cas de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, posarem el focus en la influència social i les aparences en les relacions personals. Aquest  diàleg es vehicularà a través d’un taller en els centres educatius uns dies després de veure l’òpera al Liceu.Descobreix Manon Lescaut a la programació del Liceu El programa es durà a terme amb la col·laboració de persones i entitats provinents tant de l’àmbit artístic com d’altres àmbits del pensament i la recerca.El projecte* consta de:1 sessió de formació comuna per a tots els docents que participin en el programa “La vida en general” amb un dels títols que s’ofereixen: L’elisir d’amore, Manon Lescaut o Werther.1 sessió de formació específica per als docents del títol d’òpera en qüestió.Treball entorn de l’òpera escollida en el centre educatiu.Assistència del grup d’alumnes implicat en el projecte a l’assaig general d’aquesta òpera.1 Taller artístic per a l’alumnat en el centre educatiu al voltant de la temàtica de l’òpera.Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent.Materials de suport *Programa en procés de reconeixement de 15 hores de formació per part del Departament d’Educació.Com en tots els projectes de LiceuAprèn i donada la globalitat de llenguatges que trobem a l’òpera, recomanem que a aquesta formació hi assisteixin diferents docents d’un mateix centre per tal de poder desenvolupar el projecte des de diferents àmbits curriculars. Es donarà prioritat d’assignació a aquells centres educatius que tinguin més d’una persona del claustre inscrita a la formació. El programa va destinat a docents que treballin amb alumnat 4rt d’ESO i Batxillerat.CRONOGRAMA DEL PROJECTE:Sessió de formació comuna “La vida en general” per al professorat al Liceu7 d’octubre de 16:00 a 20:00La vida en general amb MANON LESCAUT:Formació per al professorat al Liceu: 13 de gener de 16:00 a 20:00Assaig general: 14 de març a les 17:00Taller per a l’alumnat als centres educatius (a determinar)Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent (a determinar)REQUISITS DE PARTICIPACIÓ:La participació dels centres en el projecte "La vida en general" està subjecta a un nombre limitat de places. La reserva sota demanda no garanteix l'acceptació directa al projecte. Per a la selecció dels centres educatius es tindran en compte els següents criteris: Compromís del centre d’integrar diferents àmbits curriculars en el desenvolupament del projecte.Assistència a la formació d’un mínim de dos docents del centre educatiu, preferentment vinculats a diferents àmbits curriculars.Compromís de donar continuïtat a l’aula de les propostes tant de la formació per al professorat com del treball de l’artista amb els alumnes.Suport de l’equip directiu per facilitar la implementació del projecte.Disposar dels espais i condicions necessàries per desenvolupar el projecte amb els alumnes i facilitar l’organització del taller de l’artista convidat al centre educatiu. Per a més informació, podeu consultar el dossier informatiu que trobareu al següent ENLLAÇ o escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.cat

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Alien, Frankenstein, El silenci dels anyells, Beetlejuice, Psicosi, Poltergeist i altres bandes sonores de terror

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.J. Sibelius: La filla de PohjolaE. Elgar: Concert per a violoncel i orquestra, en Mi menor, op. 85A. Thorvaldsdottir: ArchoraI. Stravinsky: Suite de L'ocell de foc

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.L. van Beethoven: Concert per a violí, violoncel i piano, en Do major, op. 56L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67, “del Destí”

Què pensaran les dones del futur sobre els nostres esperits? Què haurem fet per deixar-los un llegat digne?Som a l’any 1759. Dotze dones hauran de decidir sobre el cos d'una altra. Decidir si està embarassada o no. Decidir si viurà o morirà.La varietat de veus i vivències que conviuen a El Firmament ofereix una plataforma privilegiada per explorar la infinita gamma de grisos que defineix l’experiència humana. Una oportunitat per posar en valor la veu múltiple de la feminitat: diversa, contradictòria, plena de matisos, que farà difícil arribar a un veredicte clar.Aquest matriarcat no s’acaba amb el que veureu sobre l’escenari. Tot el procés ha estat nodrit per centenars de dones i la seva presència serà dins de l’obra com el rastre que deixa un cometa al cel.Durada total de la sessió: 165 minuts.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de Boira i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de Boira + postfunció (2 hores i 15 minuts)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de Boira (1 hora i 30 minuts)