L'última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera)

L’última f**king nit és el banquet de les noces de Zeus i Hera. Un gran convit on no hi falten els Déus de l’Olimp. En aquesta festa sabrem qui són aquests mites, les seves misèries, els seus desitjos, les seves pors, les seves enveges i per què els humans els veneren.

 La mitologia grega ens parla d’uns individus plens d’excessos. Odien, beuen, abusen, s’enamoren, són injustos, però també són fidels i vulnerables. Els mouen les pulsions més primàries i al capdavall d’aquells mites es construeixen molts dels nostres referents culturals. És possible parlar de mitologia grega i que d’alguna manera no ens sembli un fet arcaic? Potser allò que movia aquelles deleïtats, en el fons, és el mateix que avui, a tu i a mi ens fa odiar, enamorar o ser injustos. 

Benvinguts a les noces de Zeus i Hera. El gran banquet. Tots els Déus de l’Olimp hi són convidats per celebrar aquesta unió. No hi pot faltar ningú. La festa durarà 300 anys. Hera vol veure com Ares, el seu fill, i Afrodita segellen el seu amor. Però Afrodita té altres amants (Eros, per exemple) i Hera ho sospita. Zeus sap que la seva filla, Atenea, desitja el tron i que farà tot el possible per arrabassar-li, com ell ja va fer amb Cronos, el seu pare. Dionís és el fill més odiat per Hera, i la seva mare farà tots els possibles per assassinar-lo. Eros, que va néixer d’un ou i és menystingut pels altres Déus, viu remotament enamorat d’Afrodita, que no sempre el correspon. Afrodita va néixer dels genitals que Cronos va mutilar al seu pare Urà (l’avi de Zeus) per venjar-se dels abusos que patia Gaia – la seva mare -. 

L’última f**king nit és un cant a la vida sense menystenir les foscors que l’emparen. Allò que havia de ser una celebració esdevindrà el pitjor dels excessos. El plaer es tornarà plor. Un banquet on floriran les passions més soterrades, on la saviesa lluitarà contra allò irracional, el desig contra la mort, la guerra contra l’amor. 

Diu el classicista Gilbert Highet: «La resposta fonamental és que els mites són eterns. Tracten dels problemes més importants, els problemes que no canvien, perquè els homes i les dones tampoc no canvien. Tracten de l’amor, de la guerra, del pecat, de la tirania, del valor, del destí: i tots, d’una manera o altra, tracten de la relació dels humans amb aquests poders divins que de vegades sentim irracionals, de vegades cruels, i que de vegades, encara que ens dolgui, sentim justos».

Podeu ampliar més informació aquí.

Àrees educatives

Cultura clàssica, literatura, filosofia, cultura i valors ètics, ciències socials, educació plàstica, visual i música.

Temes que tracta

Els mites clàssics, les passions humanes, l’amor, els plaers, el dolor, l’enveja, la por, la mort.