Pica-so

 Proposta escènica i musical de visió moderna i contemporània que no ens deixarà indiferents i trencarà alguns dels estereotips tradicionals vinculats a aquesta agrupació. Sense renunciar a la sonoritat característica d'aquesta formació, músics i públic esdevindrem còmplices d'una nova manera d'entendre i viure la música per a cobla. Jazz, funk, chanson francesa, música contemporània, música tradicional, projeccions de mapping i moltes anècdotes divertides ens hi acompanyaran 

Ens endinsarem en el Palau de la Música a través d'un petit viatge que ens convida a descobrir el jardí que contenen les parets de l'edifici. Aquest recorregut acaba amb un taller experimental en què, mitjançant el joc i la manipulació de materials, els nens i nenes podran desenvolupar un imaginari propi fruit de l'experiència del viatge. 

La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil. L’obra s'havia creat fruit del furor per la dansa de principis de segle XX, amb el rerefons de la imatge europea d’una Espanya exòtica i de gran èxit que Manuel de Falla havia conquerit en aquest àmbit. Inspirada en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions de foc del Pirineu català, una música moderna d’aire popular, amb melodies del nostre folklore i ritmes frenètics, descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, ens intima unió, acaben en casament a l’alba. Antonio Ruz, d'una manera simbòlica i creativa, ha volgut impregnar la coreografia d'elements que ens connecten amb les nostres tradicions, com poden ser el simbolisme del foc, la sardana, els castells o les figures del bestiari.PROJECTE LA NIT DE SANT JOANVoleu participar d’un projecte a l’entorn de l’espectacle La nit de Sant Joan?La nit de Sant Joan és un espectacle amb un gran potencial artístic i educatiu que ens permet acostar-nos al nostre folklore i a les nostres tradicions des d’una mirada contemporània. La música de Robert Gerhard i la coreografia d’Antonio Ruz poden ser un bon incentiu per connectar amb els adolescents i amb els joves a través del cos i del moviment.Per acompanyar-vos perquè l’experiència de venir a l’espectacle pugui esdevenir un procés educatiu, us proposem participar d’aquest projecte on a banda d’oferir formació als docents, els alumnes tindran la possibilitat de treballar la dansa amb els ballarins de l’espectacle.El projecte de llarg recorregut sobre LA NIT DE SANT JOAN consisteix en:15 hores de FORMACIÓ PER AL PROFESSORAT sobre:Dansa i cançó tradicionalDansa contemporàniaAspectes transversals com: context històric, patrimoni i cultura popular.2 sessions de TALLERS ARTÍSTICS AMB ELS ALUMNES en el centre amb un ballarí o una ballarina del propi espectacle.Informació pràctica:Projecte adreçat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat.Places limitades.Les places s'adjudicaran no només per ordre de sol·licitud, sinó també tenint en compte l'interès del professorat, el compromís del centre i el context en què el centre vulgui desenvolupar el projecte. Si esteu interessats a participar en el projecte, haureu de fer la inscripció sota demanda al Projecte La nit de Sant Joan. La formació i els tallers artístics no tenen cap cost afegit per als centres educatius, a banda del preu general de l’entrada a l’espectacle.Per a més informació, podeu escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.catCronograma:1a sessió de formació del professorat: 30 de setembre 2025 de 16h a 20h2a sessió de formació del professorat: 13 d'octubre de 2025 de 16h a 20h3a sessió de formació del professorat: 29 d'octubre de 2025 de 16h a 20hTallers artístics al centre: Entre gener i febrer de 2026Assistència a l’espectacle: 10 o 11 de març de 2026 a les 11hPer a més informació, podreu consultar el DOSSIER INFORMATIU DEL PROJECTE, que el trobareu a recursos o al següent ENLLAÇ.

MOLAR és un solo de dansa que ens parla sobre la felicitat. Sobre la felicitat entesa com allò que representem i que té normes de comportamentconsensuades. Ens parla sobre la felicitat i sobre la seva personificació, sobre aquelles imatges estereotipades que relacionem directament ambestats d’eufòria i de benestar. El treball presenta diferents (re)personificacions de la felicitat amb el cos com a principal agent, així com algunes petites intervencions visuals que ens ajuden a qüestionar encara més la idea de comerç de les emocions. En aquest cas, tenim especial interès en afrontar les emocions com una cosa que (re)coneixem, que (re)presentem i que ens (re)posiciona.El cos que es mou, l’intèrpret, està generant afectes; el seu compromís i objectiu és ser un disparador del que ja tenim. D’aquesta manera, ésimportant la forma en com el cos es compromet a l’estructura i la seva memòria per tal de disparar un moviment que evoca un estat de confort ifelicitat, un estat que no és necessàriament individual i pertany a la massa.  La mobilització de la massa i la seva identificació amb les emocions són d’especial interès en aquest treball. D’aquesta manera, es plantegen emocions col·lectives com una font de moviment important per a la societat actual. En aquest cas, allò èpic del futbol és un gran exemple. D’altra banda, a causa dels nous procediments publicitaris, se’ns presenta la felicitat com una cosa que es pot comprar, que es pot aconseguir i ens demana, constantment, no deixar de consumir la felicitat que busquem. S'espera que el públic estigui de peu o trobi el seu lloc durant la peça. MOLAR ha estat present en festivals de renom com: Festival Sismògraf, Fira Tàrrega, TNT, La Casa Encendida, Santarcangelo Festival, Terni Festival, Tanzwerkstatt Europa o Flare Festival, i segueix en gira i amb opcions de ser compartit.NECESSITATS IMPRESCINDIBLES (SI NO ES COMPLEIXEN, NO ESPOT FER L'ESPECTACLE): · Espai mínim: 10 * 10 m (no cal que sigui quadrat)  · Espai amb diversos accessos . Connexions de corrent directe de 220v al mateix espai de representació de l’espectacle o relativament proper, per fer arribar un allargador. ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE:  · L’espai pot ser interior (gimnàs, aula) o exterior (pista poliesportiva o similar). Si es vol fer a l’exterior cal preveure alternativa en cas de pluja, vent fort i/o altres inclemències. · Sense grades o amb la possibilitat que no hi hagi accés a aquestes · Informeu, si us plau, si teniu equip de so disponible i característiques d'aquest. · Informeu, si us plau, si teniu projector de vídeo i pantalla. (no és imprescindible) · Una taula perquè la companyia hi pugui col·locar el control tècnic · Un camerino o sala que quedi tancada, on l’artista es pugui canviar i preparar per a la funció · Aigua mineral per l’artista i el/la tècnic/a La cia. arribarà a l'escola una hora i mitja abans de l'espectacle (a les 9:30 h) per escalfar i fer el muntatge. Reserva fins a un màxim de 100 joves, en un únic passi.  

Aquesta companyia mundialment reconeguda presenta al Mercat Heka, peça en què es combinen els malabars i la màgia per oferir un espectacle ple d’humor i de filosofia. Heka, que és el nom de la deessa egípcia de la màgia, transporta el públic a un món fascinant on la realitat es fon amb la il·lusió, amb objectes que apareixen, desapareixen, leviten i es transformen amb un context coreogràfic.Fundada el 1992 pels malabaristes de renom mundial Sean Gandini i Kati Ylä- Hokkala, Gandini Juggling continua al capdavant del circ contemporani, reinventant i revitalitzant els malabars pel segle XXI. Ha realitzat més de 6.000 funcions a 50 països. Sean Gandini és pioners dels malabars contemporanis; ha contribuït en els últims 25 anys a trencar els límits dels malabars com a disciplina i també com a forma d’art. Kati Ylä-Hokkala és una de les malabaristes més icòniques de la seva generació com a líder en la renovació de la dansa-malabar. 

Com dius? Sovint, quan ens expressem en públic el nostre missatge acaba sent diferent del que havíem imaginat: els nervis, la inseguretat, el no saber què fer amb el cos...Veniu a descobrir amb nosaltres com gaudir de les possibilitats que us ofereixen la vostra veu i l’expressió no verbal, com si fóssiu artistes!

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

Ballet per a infants: una lluminosa caixa de joguines plena de música francesaObriu la caixa i deixeu que la música us transporti a un món fantàstic i sorprenent!  Toy Box és l’espectacle familiar de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i  Nacional de Catalunya (OBC), inspirat en el ballet La boîte à joujoux (La caixa de  joguines) que Claude Debussy va compondre per a la seva filla. Un concert que  combina melodies de Bizet, Stravinsky i Mompou per crear un univers sonor on els  jocs de carrer, la música i la dansa són els protagonistes.  Dirigit per Agata Zajac, directora assistent de l’OBC la temporada 25/26 i amb una acolorida posada en escena de Marta Pazos, la proposta convidarà l’alumnat de  primària i secundària a viure una experiència sensorial amb regust francès que els  retornarà als primers moments d’infantesa. L’activitat inclou una guia pedagògica en línia sobre la funció, amb materials  didàctics per treballar a l’aula abans i després del concert: àudios del repertori, llista  de personatges, coreografies, partitures, activitats, audiovisuals i el context històric  de l’obra.  

Música i dansa invertida sobre invertits: així presenta Pere Faura la seva nova proposta, a mig camí entre un concert i un espectacle de dansa. A través de cançons que formen part de la memòria col·lectiva de generacions de persones LGTBI, l’artista les reinterpreta, les balla i les exposa des del seu personal i sempre ocorrent filtre. Rememorar el passat per qüestionar el present. Un espectacle invertit sobre mites, himnes i cançons creades per gent invertida, com un acte interdisciplinari, poli-amorós i fluid sobre la identitat, els armaris, la música i la dansa.Pere Faura va iniciar la seva carrera als Països Baixos, i el 2011 va tornar a Barcelona, des d’on va crear diverses produccions, algunes de les quals hem vist al Mercat, com Rèquiem Nocturn, segona producció del projecte CÈL·LULA. Després de 20 espectacles de creació pròpia, projectes d’encàrrec, coreografies per teatre, per cinema i per gales, d’haver creat i presentat un programa de televisió i d’haver escrit un llibre sobre les seves eines i obsessions, la pandèmia i fer 40 anys el va fer tornar als orígens i cursar un màster de composició musical amb noves tecnologies a l’ESMUC; va posar de nou la música al centre de la seva pràctica, creant-la a partir d’eines coreogràfiques i emmarcada dins del seu nou Mètode Rosa.  A causa de les obres de millora del Mercat de les Flors, aquest espectacle no és accessible per alumnes, ni acompanyants amb mobilitat reduïda. Disculpeu les molèsties. 

El Projecte Arlequí neix de la voluntat d’acostar les arts escèniques a les aules en una proposta on conèixer i treballar diferents llenguatges escènics, explorar les possibilitats del nostre cos com a eina de creació i d'expressió artística, i compartir l'experiència, en una sessió final de joc creatiu, amb infants d'altres escoles.Un projecte per potenciar la capacitat crítica, generar connexions que ampliïn els aprenentatges i enriquir l’experiència de gaudir del teatre, de l’art i de la vida.Més informació aquí.Aquesta activitat es sol·licita a través de la Convocatòria unificada de programes i capacitació (CUP) del Consorci d'Educació. Per a més informació escriviu a serveieducatiu@tnc.cat.