teNir

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ha dissenyat una activitat de forma conjunta: els espectacles en itinerari.Aquesta proposta posa en diàleg dos equipaments d'arts escèniques i musicals nacionals per oferir una proposta més completa i transversal d'un espectacle o concert. L'itinerari consisteix en assistir a un concert o espectacle d'un equipament nacional (L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya) i, a continuació, desplaçar-se a un altre equipament per a realitzar un taller participatiu per complementar el visionat de l'espectacle a través d'un nou llenguatge artístic. En un sol dia podreu conèixer dos equipaments i enriquir la vostra experiència com a espectadors actius i creatius! L'espectacle La cuina de Rossini en itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La cuina de Rossini, en què s’explica la història de dos joves, el Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Teatre Lliure per realitzar un taller amb La caixa del Lliure on descobrireu la maquinària de l’escenari que permet generar efectes màgics com els de l’òpera de Rossini.Informació pràctica15.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).16.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).

Influït pel pop art i les arts performatives, el jove creador Oriol Bellvitge proposa un viatge d’exploració en el qual, mitjançant el joc els infants assumiran el paper d’escenògrafs i configuraran un nou món des de zero i de manera col·lectiva.L’Eco, el protagonista de la nostra història, no vol néixer. El motiu? Les catàstrofes climàtiques que amenacen el futur del planeta. Amb l’ajuda de tres escenògrafes, els infants i les famílies podran construir, col·lectivament, un món nou per a l’Eco.Els infants deixaran enrere la butaca per assumir una part activa de l’espectacle, i construir una escenografia única i efímera que representi aquest nou món, tenint a la seva disposició diversos materials per dur a terme les creacions que desitgin.Plantejaran interrogants al voltant de com ha de ser aquest món: volem molts o pocs arbres? Com gestionem els residus? On construïm les cases? Veurem si després de jugar amb mons possibles, l'Eco acaba naixent.Serà divertit, sí, però també implica una gran responsabilitat. Segons el que facin, aquest serà un món meravellós o potser serà víctima del canvi climàtic... L’objectiu de tot plegat és que els infants s’adonin de fins a quin punt les accions i l’activitat humana influeixen en l’entorn que els envolta. L’espectacle, cada dia en construcció, aborda la qüestió de les migracions climàtiques i la necessitat urgent d’aturar el desastre. Les accions dels humans afecten negativament el món on vivim? Poden ser també un motor de canvi per millorar-lo?https://www.teatrelliure.com/ca/genesi

La peça investiga la figura de la go-go dancer com a cos polític, performatiu i cultural, reivindicant llenguatges coreogràfics vinculats a la cultura de club, les escenes underground i les danses urbanes contemporànies.A través d’una coreografia basada en la resistència, la repetició i la musicalitat, À GOGO proposa una experiència immersiva on el cos esdevé centre de l’espai escènic i eina de transformació col·lectiva. Amb una posada en escena que desdibuixa els límits entre escenari i públic, la proposta combina dansa, llum, vestuari i música electrònica per construir una celebració exuberant de la presència, el desig i la permanència dels cossos als marges.Desenvolupat pel Mercat de les Flors, CÈL·LULA té com a objectiu facilitar la creació de peces de format mig i gran, incrementant els recursos i millorant les condicions de producció i acompanyament artístic. Des de la seva creació, CÈL·LULA ha impulsat noves produccions i oportunitats de creixement per al talent local, situant l’artista al centre dels processos de creació. Aquesta serà l‘edició número 7.

Una obra que proposa una reflexió sobre el dret de desitjar, especialment per aquells que són molts cops silenciats. A Un huracà s’apropa el protagonista és el Jonc, és un jove amb discapacitat intel·lectual que arriba a la majoria d’edat i ara és ell qui pren la paraula. Aquesta obra de teatre esdevé una oportunitat perquè pugui expressar-se des de la seva pròpia veu. La seva mare, l'observa i el guia a través d'aquest primer viatge. Per a ella, aquest moment és una frontera invisible, un punt d’inflexió, un moment decisiu que, com un huracà, ho sacseja tot. La posada en escena es construeix a partir de la idea d’un càsting en què la presència d’una directora, que és també la seva mare, i el protagonista, Jonc, marquen el centre de l’acció. Però aquest càsting transcendeix la seva naturalesa literal per convertir-se en un càsting per a la pròpia vida. A través de les escenes i les interaccions, es desplega un joc entre realitat i ficció que qüestiona les dinàmiques de poder, la mirada externa i l’afirmació de la pròpia veu. La música és un element fonamental dins del dispositiu. No només acompanya l’acció, sinó que s’integra en la narrativa com un eix estructural que guia el protagonista en el seu viatge. Cada cançó és un fragment de la seva vida, un record, una emoció, un impuls per continuar.Susanna Barranco és directora, actriu, autora i creadora escènica i audiovisual. Els seus projectes, siguin teatrals o audiovisuals parteixen d’una perspectiva comunitaria, amb la voluntat que tot projecte creatiu pugui contribuir a crear xarxa i oferir la possibilitat de mostrar i al mateix temps transformar la realitat. 

Un ballet de fantasmes coberts amb llençols blancs desplega una fascinant il·lusió òptica on els cossos semblen surar per sobre del terra. Espectres del ballet clàssic es barregen amb coreògrafs famosos com Maurice Béjart i Merce Cunningham. Més commovedors que espantosos, aquests fantasmes, amb la seva tècnica virtuosa, guien grans i petits en una dansa alegre plena de sorpreses. BaZooKa fa ballar fantasmes per descobrir un univers màgic, fet d'il·lusions, on la història de la dansa es mostra de manera lúdica.La companyia La BaZooKa, formada el 2002 a Le Havre, crea espectacles i instal·lacions artístiques. Des del principi, la cultura popular i les figures que n'han sorgit han estat la base del seu treball. Étienne Cuppens i Sarah Crépin també s'inspiren en els seus records d'infància, reals o imaginaris, per inventar personatges que ressonen amb l'inconscient col·lectiu i que prenen una nova dimensió a través de la dansa. Mòmies, heroïnes de manga híbrides, fantasmes, la «Venus de Willendorf» feta de coixins o mariners amb pinces de llagosta, tot conforma un bestiari gràfic i emocionalment commovedor, una mena de fantasmagoria que porta a la invenció d'històries.

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Gènesi al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins a L’Auditori per realitzar un taller artístic que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la música. Informació pràctica 9:45h Espectacle Gènesi (Teatre Lliure de Montjuïc) + 12:00h a 13:00h Taller (L'Auditori)

Aquesta peça és la tercera part del projecte FALLA, que la companyia ha desenvolupat per trobar les connexions entre els conceptes de Cosmos, Geologia, Ancestralitat, Memòria i Futur. Després de mesos caminant a través de deserts, boscos i valls, desenes de persones de totes les edats es troben en una clariana i es demanen què els ha dut allà. La resposta és el seu desig de ballar, de refer i compartir la dansa ancestral de Laniakea, com un ritual immemorial. Hauran de construir un refugi, desxifrar mapes i dur a terme aventures galàctiques. La companyia AzkonaToloza explora les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la videocreació lo-fi, la performance i el moviment. Les seves últimes creacions se centren en la relectura de la història oficial i la creació documental pensada per a escena. Els seus treballs s’han presentat a nombrosos teatres i festivals nacionals i internacionals. Del 2020 al 2023 AzkonaToloza va ser companyia associada al Théâtre Garonne de Toulouse. Des dels seus inicis, tenen una relació molt estreta amb l’Antic Teatre. 

Dues trompetes, una trompa, un trombó, una tuba i fins i tot un sousàfon! Amb més de vint anys d’història, el clàssic concert Els colors del metall torna a L’Auditori amb una posada en escena renovada. Un espectacle que convida als més menuts a descobrir, escoltar i gaudir del so dels instruments de vent metall d’una manera lúdica, vivencial i participativa.A través d’un viatge musical per estils molt diversos —música clàssica, cançons populars, jazz i obres creades especialment per a l’ocasió—, els infants d’educació infantil i primària experimentaran en directe la força i la subtilesa d’aquesta família tan singular.L’activitat inclou un dossier pedagògic de la funció, amb materials didàctics per treballar a l’aula abans i després del concert: definicions, guies d’audició, partitures, activitats, coreografies i materials audiovisuals complementaris.Aconsellem complementar l’activitat amb una visita al Museu de la Música, amb reserva prèvia.

Què passa quan el futur ja no és una promesa clara? Què vol dir, per a un adolescent Sord, escoltar, comunicar o entendre?Happy end és una peça escènica amb adolescents Sords que s’endinsa en l’adolescència com un territori llindar: un moment de transició en què la celebració i la pèrdua coexisteixen, en què la identitat s’està construint mentre es fa el dol dels mons que desapareixen, un temps en què allò que abans sostenia el món ja no funciona, i allò que vindrà encara no ha pres forma.A escena, tres adolescents Sords es reuneix per fer alguna cosa plegats. Juguen amb la música, però no és música en el sentit convencional, sinó una manera d’organitzar el temps entre cossos, una manera d’estar junts que no busca la sincronització perfecta, sinó la possibilitat de coincidir en la diferència. Fora d’ells, alguna cosa sembla estar-se trencant, o ja trencada, però ells romanen dins d’aquest espai fràgil que estan construint, absorbits en l’acte de continuar junts.En aquest context, la sordesa no apareix com una absència, sinó que obliga a replantejar què vol dir escoltar, comunicar o entendre. El sentit no passa per un únic centre, sinó que es distribueix entre la llengua de signes, els gestos, les mirades i els ritmes. L’adolescència, amb la seva inestabilitat estructural, esdevé un espai de prova: un lloc on la identitat no es revela, sinó que es fabrica en temps real.Després de tractar les dificultats del llenguatge i la comunicació a Treballs Forçats,L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. A la seva darrera peça, Treballs forçats, ja van treballar amb la comunitat Sorda però en aquell cas per tractar les dificultats del llenguatge i la comunicació.Durada espectacle a determinar + 20 min col·loqui al final de la funció

La tercera fuga comença a Ucraïna als anys vint del segle passat i avança cap als nostres dies tot passant per Berdítxiv, Buenos Aires, Barcelona...És el relat d’una família que no aconsegueix evitar la tragèdia de la guerra i que ha de fugir per sobreviure, deixant tot el seu món enrere per tornar a començar de nou, aprenent noves llengües, adaptant-se a cultures alienes... És la història d’uns quants exilis, una història sobre el desarrelament, sobre la intempèrie, sobre allò fugaç i el que perdura. Però La tercera fuga és també una gran celebració. Ens reunim per celebrar que estem vius i que encara no hem perdut les ganes de riure.Feia molt que tenia aquest projecte al cap, però no va ser fins que la meva filla em va preguntar si el seu cognom era ucraïnès, de l’imperi austrohongarès o argentí, que no vaig començar a gestar aquesta faula teatral. Sense voler fer un exercici d’autoficció, La tercera fuga està basada en tota una sèrie de peripècies reals. La col·laboració de l'Albert Pijuan en l'escriptura em va permetre gaudir d’una distància saludable i deixar que la fabulació, la imaginació i el joc transformessin la història real.Ens fa una il·lusió immensa tornar al TNC, després de l’èxit de crítica i de públic de la primera temporada, per donar vida de nou a aquesta història i perquè moltes més persones la puguin viure amb nosaltres.Per a tots els desterrats.Durada total de la sessió: 180 minuts.

El Servei educatiu i social del TNC ha ideat una nova proposta per apropar les arts escèniques als infants de cicle mitjà de primària de manera vivencial i participativa.El Projecte Arlequí neix amb la voluntat de mostrar als infants i als docents que una obra de teatre està incompleta fins que no se li suma l'experiència personal de l'espectador i que el nostre cos és una eina de creació i d'expressió artístiques.La proposta consta de cinc sessions de joc creatiu a les escoles i una jornada de joc compartit al TNC, amb totes les escoles participants, que culmina amb el visionat d'un espectacle creat especialment per a aquest projecte.Aquesta activitat es sol·licita a través de la Convocatòria unificada de programes i capacitació (CUP) del Consorci d'Educació.MÉS INFORMACIÓ AQUÍ.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de La llei de la gravetat i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de La llei de la gravetat + postfunció (1 hora i 30 minuts)13 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de La llei de la gravetat (1 hora i 30 minuts)