Tumbalafusta

Per què deixem de jugar? La Ruta 40 juntament amb els artistes Xavier Bobés i Pau Matas ens proposen un espectacle de creació al voltant del concepte del joc i mentre juguem, descobrir a poc a poc la capacitat per sorprendre’ns de tot.

Quina repercussions té el joc de l’infant? Què imaginem quan realitat i ficció viatgen en un mateix pla? Com toquem, com ens relacionem amb les nostres primeres “coses”? Quin és el gest que ens persegueix des de la infància? Per què ens arrenca un somriure?

La Ruta 40 junt amb Xavier Bobés i Pau Matas ens proposen un espectacle que combina el teatre de text, el teatre d’objectes i la música. La fusta és l’element principal d’aquesta proposta. Una caixa feta amb fustes espera en silenci la seva sort. Dos parells de mans comencen a moure’n les peces per l’espai. I del joc entre aquestes quatre mans i aquest parell de caps tot es transforma. I fan aparèixer paisatges, històries, jocs, preguntes, imatges, números, paraules.... De fustes que són casa en surten històries. Del barri, en neixen sons que són músiques. I de la ciutat en sentim les veus de molts nens i nenes. I a poc a poc ens anem fent grans. Molt grans. En aquest viatge imaginari, intèrprets i espectadors compartiran preguntes sobre com funciona el món que els envolta, acompanyant el constant procés de descoberta que és fer-se gran.

Tumbalafusta també és un espectacle sobre l’experiència de l’objecte en la infància. L’objecte com a generador d’universos, d’acció, de narració, de fantasia... Vol donar una segona oportunitat a la càrrega significativa dels objectes i que el que n’esdevingui a escena pugui estar obert a múltiples interpretacions i lectures, des d’un poble idíl·lic, fins a una ciutat futurista, des d’un bosc fins a una plaça... 

La Ruta 40 treballa des de fa més de 10 anys amb una clara determinació: el rigor i l’excel·lència artística, avalada per 12 espectacles que s’han pogut veure als principals escenaris de la nostra àrea geogràfica, com són el Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Temporada Alta o el Festival Grec, entre molts altres.

Xavier Bobés és un creador escènic autodidacta i apassionat de la poètica dels objectes que investiga des de fa vint anys amb tot tipus d’objectes quotidians aprofundint en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i això ho fa mitjançant la creació, l’assaig i la docència.

Referits a fets, conceptes i temes 
Potenciar la inèrcia del joc i la idea de jugar a partir del material de la fusta. Potenciar la capacitat de sorprendre’ns des de la senzillesa, des d’allò més artesanal i proper. Incentivar la curiositat i atenció de l’infant aquí i ara. Treballar amb l’objecte com a centre generadors d’universos, acció, narració, fantasia... Descobrir les potencialitats i poètiques de diferents tipus de fusta, també la seva potencialitat musical.    

Referits als procediments 
Estimular la imaginació, la creativitat, l’experimentació, la sensibilitat i la curiositat a través de les possibilitats infinites de joc parant especial atenció en l’experiència visual i sensitiva, a partir de materials desestructurats, és a dir que no tenen una funció específica sinó la que els hi dona qui l’utilitza, sense normes ni instruccions. Donar una segona oportunitat al significat dels objectes i que puguin estar obert a múltiples interpretacions. Confirmar històries a partir de la juxtaposició d’idees.   

Referits als valors, actituds i normes
Valorar les arts escèniques com a forma d’expressió. Mostrar curiositat i interessar-se pel món del teatre i de les arts visuals i plàstiques. Aprendre a ser espectadors coneixedors, sensibles, respectuosos i conscients de les arts escèniques. Potenciar la criança respectuosa i el moviment lliure