Volem amb Txaikovski

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.J. Sibelius: La filla de PohjolaE. Elgar: Concert per a violoncel i orquestra, en Mi menor, op. 85A. Thorvaldsdottir: ArchoraI. Stravinsky: Suite de L'ocell de foc

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

La barcarola és un espectacle on la creació visual i la il·lustració en directe de La Patossa flueixen al ritme de la música.   Imatge i música es fusionen per embolcallar el públic infantil d’una experiència sensorial i plena de bellesa. Una connexió de llenguatges on la música afavoreix la mirada i les imatges emfatitzen l’escolta; una experiència inspiradora que pretén captivar els infants en el moment de l’espectacle i alhora despertar-los la imaginació i la curiositat per experimentar.  Un viatge immersiu on dos cantants, dos músics multiinstrumentistes i una artista visual interpreten una selecció d’àries d’òpera que han estat curosament arranjades per atraure els més menuts.  La proximitat amb els artistes que ens ofereix la sala Foyer afavoreix una connexió molt directa entre els infants i l’espectacle.  

La veu és un instrument que ens permet relacionar-nos amb l'entorn. Però tenim altres maneres de comunicar-nos com: l'expressió corporal, la intenció, l'emoció... i tots junts formen l'orquestra perfecta de la comunicació.Veniu a jugar amb tots aquests instruments i descobrireu un munt de possibilitats d'expressió.

 Un recorregut participatiu per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc pensat específicament per a infants de 6 a 12 anys, per entendre com funciona un teatre a partir dels secrets de diferents oficis teatrals. Buscant diversos personatges amagats pel teatre, pujarem dalt de l’escenari i descobrirem com funciona la caixa escènica, entrarem en un camerino i ens emprovarem vestuari, entrarem a una sala d’assaig i experimentarem la creació... La visita es completa amb un material d’activitats lúdiques per fer a classe. 

Què pensaran les dones del futur sobre els nostres esperits? Què haurem fet per deixar-los un llegat digne?Som a l’any 1759. Dotze dones hauran de decidir sobre el cos d'una altra. Decidir si està embarassada o no. Decidir si viurà o morirà.La varietat de veus i vivències que conviuen a El Firmament ofereix una plataforma privilegiada per explorar la infinita gamma de grisos que defineix l’experiència humana. Una oportunitat per posar en valor la veu múltiple de la feminitat: diversa, contradictòria, plena de matisos, que farà difícil arribar a un veredicte clar.Aquest matriarcat no s’acaba amb el que veureu sobre l’escenari. Tot el procés ha estat nodrit per centenars de dones i la seva presència serà dins de l’obra com el rastre que deixa un cometa al cel.Durada total de la sessió: 165 minuts.

Amb ressons de La vida es sueño i El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca, l’obra qüestiona l’essència de l’ésser humà en l’era de l’automatització. Què en queda, quan la seva pròpia existència és reemplaçada per la perfecció robòtica?En un futur immediat, la intel·ligència artificial ha pres el control dels oficis, i el teatre no n’ha estat l’excepció. Quatre actors, dues dones i dos homes que en algun moment van destacar als escenaris, s’han vist substituïts per màquines i s’han convertit en regidors i tècnics d’un teatre que ha deixat de tenir ànima. Aquesta nit, els robots interpretaran La vida es sueño de Calderón. Però de sobte, hi ha un problema: un dels robots no vol actuar. Els humans l’hauran de substituir donant pas de nou a la por del fracàs, del rebuig, de la possibilitat de ser reemplaçat...Amb un to humorístic i sarcàstic, l’espectacle es converteix en una sàtira política i social que convida l’espectador a reflexionar sobre el futur de la humanitat i la relació amb la tecnologia i l’art en una societat cada vegada més deshumanitzada. En un món on allò que ens fa humans sembla haver deixat de ser necessari, els actors, que ja no actuen, es veuen atrapats en un joc de miralls on és qüestionada la interpretació mateixa.Gabriel Calderón és dramaturg, director i actor uruguaià. Ha escrit més de trenta obres marcades per la força conceptual i l’impacte escènic dels seus muntatges i ha estat reconegut amb el Premio Nacional de Literatura de l’Uruguai. A Catalunya ha estrenat Que rebentin els actors (TNC) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), peça premiada i presentada en català al Festival d’Avinyó. Actualment dirigeix la Comedia Nacional de Montevideo. . Podeu ampliar més informació aquí.

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

 “És bo de renovar la nostra capacitat de sorpresa — va dir el filòsof —. Els viatges espacials ens han fet, a tots plegats, nens una altra vegada." Ray Bradbury, Les cròniques marcianes A Cometa, una visitant inesperada ens convida, a través de la seva curiositat i les seves descobertes, a mirar el nostre entorn amb ulls nous, amb ulls d’infant. Cometa és una aventura galàctica per a redescobrir i meravellar-nos amb la força de la gravetat, les possibilitats del moviment i el poder de l'empatia. La geometria, el joc i la velocitat de la llum. L'univers, la imaginació i els viatges interestel·lars. I, sobretot, és una festa per celebrar que ens hem trobat!Formada a la MTD d’Amsterdam, Roser López Espinosa ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Lipi Hernández, Iago Pericot, el cineasta Isaki Lacuesta, i Marta Reig Torres i  Katie Duck a Holanda. Al 2017 crea L’estol per a la Producció Nacional de Dansa i al 2019 estrena Trama (Premi de la Crítica a Millor Coreografia). Coreògrafa invitada per companyies internacionals com Skånes Dansteater (Suècia), Zagreb Dance Company (Croàcia), Conny Janssen Danst (Holanda) o MiR Dance Company (Alemanya). El seu treball coreogràfic es basa en una forta fisicalitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, els elements acrobàtics i el detall. La complicitat i el treball d'equip es donen la mà en un imaginari vital i ple de joc, de poètica refinada i un toc d'humor.  REQUISITS IMPRESCINDIBLES: (SI NO ES COMPLEIXEN, NO ES POT FER L'ESPECTACLE)· Espai net i diàfan, sense irregularitats a terra· Dimensions mínimes: 7* 7 m (idealment espais més amplis per acollir la interacció amb els infants)· Connexió de corrent directe de 220v al mateix espai de representació de l’espectacle ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE:· Una taula perquè la companyia hi pugui col·locar un ordinador – Control tècnic· Una pissarra (preferiblement blanca). Una escombra o mopa seca· Un pal de fregar i cubell amb aigua calenta· Un camerino o sala que quedi tancada, on la ballarina es pugui canviar i preparar per la funció· Aigua mineral per la companyiaLa cia. arribarà a l'escola una hora i mitja abans de l'espectacle (8:00) per escalfar i fer el muntatge. Reserva per dos grups classe, fins a 160 infants, que es dividiran en dues funcions: primera sessió a les 9:30h i segona sessió a les 11:30h. 

Ballet per a infants: una lluminosa caixa de joguines plena de música francesaObriu la caixa i deixeu que la música us transporti a un món fantàstic i sorprenent!  Toy Box és l’espectacle familiar de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i  Nacional de Catalunya (OBC), inspirat en el ballet La boîte à joujoux (La caixa de  joguines) que Claude Debussy va compondre per a la seva filla. Un concert que  combina melodies de Bizet, Stravinsky i Mompou per crear un univers sonor on els  jocs de carrer, la música i la dansa són els protagonistes.  Dirigit per Agata Zajac, directora assistent de l’OBC la temporada 25/26 i amb una acolorida posada en escena de Marta Pazos, la proposta convidarà l’alumnat de  primària i secundària a viure una experiència sensorial amb regust francès que els  retornarà als primers moments d’infantesa. L’activitat inclou una guia pedagògica en línia sobre la funció, amb materials  didàctics per treballar a l’aula abans i després del concert: àudios del repertori, llista  de personatges, coreografies, partitures, activitats, audiovisuals i el context històric  de l’obra.  

Com dius? Sovint, quan ens expressem en públic el nostre missatge acaba sent diferent del que havíem imaginat: els nervis, la inseguretat, el no saber què fer amb el cos...Veniu a descobrir amb nosaltres com gaudir de les possibilitats que us ofereixen la vostra veu i l’expressió no verbal, com si fóssiu artistes!