Ifigènia

Una proposta sobre el mite d’Ifigènia que recull els dos episodis que constitueixen la seva història explicada per Eurípides a les tragèdies Ifigènia a Àulida i Ifigènia entre els taures. 

Ifigènia, la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra, ha de ser sacrificada perquè els déus bufin els vents que permetran als grecs arribar a Troia i recuperar Helena. Mentre el pare es debat entre matar o no matar la seva filla, l’exèrcit grec es desespera acampat a la platja, aviat es quedaran sense menjar, l’estiu és a punt d’arribar, la impaciència augmenta, l’atmosfera és sufocant... i un cop més la noia verge és a punt de ser sacrificada. 

Però qui és Ifigènia? La noia que accepta ser immolada pel bé comú o la víctima que acaba representant la bondat més pura? Una noia innocent? O una dona conscient? Algú modèlic que cal homenatjar? O una còmplice de la violència? 

Just abans del sacrifici, Ifigènia és substituïda per un cérvol, la deessa Àrtemis l’ha salvat al darrer moment i sense que ningú ho sàpiga s’ha convertit en sacerdotessa de l’illa de Tàurida, amb la responsabilitat de sacrificar tots els estrangers que arribin a la zona. Al segon episodi, Ifigènia es converteix en una protagonista sacrificadora que decideix trencar la lògica de la violència i canviar el seu destí. Ella, que de víctima s’ha convertit en botxí, trenca aquesta cadena de violències i fuig, amb Orestes, el seu germà i futur fundador d’Atenes i de la democràcia. 

Una proposta que reforça les tensions cícliques entre ordre i revolta, víctimes i botxins, col·lectivitat i individualitat, que vol canviar la mirada del sacrifici de la verge des d’una perspectiva radicalment humanista, plena de crítica i ironia, i que vol recordar la ficció de la tragèdia teatral com un espai sagrat de celebració col·lectiva on la mort i la vida, la raó i la passió són indissociables, com en la vida mateixa

Podeu ampliar més informació aquí.

Àrees educatives

Llengua, literatura universal, filosofia, cultura clàssica, cultura i valors ètics, educació física, visual i plàstica.

Temes que tracta

La violència, la democràcia, els valors, la col·lectivitat, les relacions, l’ètica individual.