La ràbia

Voleu complementar l’experiència d’un espectacle amb un taller participatiu?laCultivadora ha dissenyat una activitat de forma conjunta: els espectacles en itinerari.Aquesta proposta posa en diàleg dos equipaments d'arts escèniques i musicals nacionals per oferir una proposta més completa i transversal d'un espectacle o concert. L'itinerari consisteix en assistir a un concert o espectacle d'un equipament nacional (L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya) i, a continuació, desplaçar-se a un altre equipament per a realitzar un taller participatiu per complementar el visionat de l'espectacle a través d'un nou llenguatge artístic. En un sol dia podreu conèixer dos equipaments i enriquir la vostra experiència com a espectadors actius i creatius! L'espectacle La cuina de Rossini en itinerari consisteix a assistir al Gran Teatre del Liceu per veure La cuina de Rossini, en què s’explica la història de dos joves, el Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Després de veure l'obra us podeu desplaçar fins al Teatre Lliure per realitzar un taller amb La caixa del Lliure on descobrireu la maquinària de l’escenari que permet generar efectes màgics com els de l’òpera de Rossini.Informació pràctica15.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).16.02.27Sessió 1: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 13.45 h Taller complementari (Teatre Lliure). Sessió 2: 11 a 12.15 h Espectacle La Cuina de Rossini (Liceu) + 14.45 h Taller complementari (Teatre Lliure).

Ara que ja tenim la temporada vinent a punt, ha arribat el moment de presentar-vos el Programa educatiu del Teatre Lliure  26—27, un programa amb espectacles en horari lectiu per a totes les franges d'edat, activitats i espectacles als centres educatius, i accions complementàries. Som conscients que aquesta informació us arriba en un moment delicat i complex per al sector. Esperem que la situació es resolgui aviat de la millor manera possible perquè els infants i joves mereixen totes les oportunitats i volem que el teatre els acompanyi en el seu creixement. Per això us convidem a l'acte de presentació del Programa educatiu del Teatre Lliure  26—27 per a centres d'Infantil, Primària i Secundària. L'acte tindrà lloc el proper dijous 18 de juny a partir de les 17.30 h a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc (plaça Margarida Xirgu s/n). Horari previst:- 17.30 h Benvinguda i entrega de material- 17.45 h Acte de presentació- 19.15 h Pica-pica i preguntesTotes les persones assistents rebreu una invitació per a dues persones per venir a veure Contra Antígona amb direcció d'Andrea Jiménez els dies 19, 20 o 21 de juny (a triar per vosaltres). És imprescindible que confirmeu la vostra assistència a l'acte de presentació apuntant-vos-hi a través de laCultivadora (cada docent ha de realitzar la seva reserva). Us hi esperem!

Influït pel pop art i les arts performatives, el jove creador Oriol Bellvitge proposa un viatge d’exploració en el qual, mitjançant el joc els infants assumiran el paper d’escenògrafs i configuraran un nou món des de zero i de manera col·lectiva.L’Eco, el protagonista de la nostra història, no vol néixer. El motiu? Les catàstrofes climàtiques que amenacen el futur del planeta. Amb l’ajuda de tres escenògrafes, els infants i les famílies podran construir, col·lectivament, un món nou per a l’Eco.Els infants deixaran enrere la butaca per assumir una part activa de l’espectacle, i construir una escenografia única i efímera que representi aquest nou món, tenint a la seva disposició diversos materials per dur a terme les creacions que desitgin.Plantejaran interrogants al voltant de com ha de ser aquest món: volem molts o pocs arbres? Com gestionem els residus? On construïm les cases? Veurem si després de jugar amb mons possibles, l'Eco acaba naixent.Serà divertit, sí, però també implica una gran responsabilitat. Segons el que facin, aquest serà un món meravellós o potser serà víctima del canvi climàtic... L’objectiu de tot plegat és que els infants s’adonin de fins a quin punt les accions i l’activitat humana influeixen en l’entorn que els envolta. L’espectacle, cada dia en construcció, aborda la qüestió de les migracions climàtiques i la necessitat urgent d’aturar el desastre. Les accions dels humans afecten negativament el món on vivim? Poden ser també un motor de canvi per millorar-lo?https://www.teatrelliure.com/ca/genesi

La peça investiga la figura de la go-go dancer com a cos polític, performatiu i cultural, reivindicant llenguatges coreogràfics vinculats a la cultura de club, les escenes underground i les danses urbanes contemporànies.A través d’una coreografia basada en la resistència, la repetició i la musicalitat, À GOGO proposa una experiència immersiva on el cos esdevé centre de l’espai escènic i eina de transformació col·lectiva. Amb una posada en escena que desdibuixa els límits entre escenari i públic, la proposta combina dansa, llum, vestuari i música electrònica per construir una celebració exuberant de la presència, el desig i la permanència dels cossos als marges.Desenvolupat pel Mercat de les Flors, CÈL·LULA té com a objectiu facilitar la creació de peces de format mig i gran, incrementant els recursos i millorant les condicions de producció i acompanyament artístic. Des de la seva creació, CÈL·LULA ha impulsat noves produccions i oportunitats de creixement per al talent local, situant l’artista al centre dels processos de creació. Aquesta serà l‘edició número 7.

Una obra que proposa una reflexió sobre el dret de desitjar, especialment per aquells que són molts cops silenciats. A Un huracà s’apropa el protagonista és el Jonc, és un jove amb discapacitat intel·lectual que arriba a la majoria d’edat i ara és ell qui pren la paraula. Aquesta obra de teatre esdevé una oportunitat perquè pugui expressar-se des de la seva pròpia veu. La seva mare, l'observa i el guia a través d'aquest primer viatge. Per a ella, aquest moment és una frontera invisible, un punt d’inflexió, un moment decisiu que, com un huracà, ho sacseja tot. La posada en escena es construeix a partir de la idea d’un càsting en què la presència d’una directora, que és també la seva mare, i el protagonista, Jonc, marquen el centre de l’acció. Però aquest càsting transcendeix la seva naturalesa literal per convertir-se en un càsting per a la pròpia vida. A través de les escenes i les interaccions, es desplega un joc entre realitat i ficció que qüestiona les dinàmiques de poder, la mirada externa i l’afirmació de la pròpia veu. La música és un element fonamental dins del dispositiu. No només acompanya l’acció, sinó que s’integra en la narrativa com un eix estructural que guia el protagonista en el seu viatge. Cada cançó és un fragment de la seva vida, un record, una emoció, un impuls per continuar.Susanna Barranco és directora, actriu, autora i creadora escènica i audiovisual. Els seus projectes, siguin teatrals o audiovisuals parteixen d’una perspectiva comunitaria, amb la voluntat que tot projecte creatiu pugui contribuir a crear xarxa i oferir la possibilitat de mostrar i al mateix temps transformar la realitat. 

Un ballet de fantasmes coberts amb llençols blancs desplega una fascinant il·lusió òptica on els cossos semblen surar per sobre del terra. Espectres del ballet clàssic es barregen amb coreògrafs famosos com Maurice Béjart i Merce Cunningham. Més commovedors que espantosos, aquests fantasmes, amb la seva tècnica virtuosa, guien grans i petits en una dansa alegre plena de sorpreses. BaZooKa fa ballar fantasmes per descobrir un univers màgic, fet d'il·lusions, on la història de la dansa es mostra de manera lúdica.La companyia La BaZooKa, formada el 2002 a Le Havre, crea espectacles i instal·lacions artístiques. Des del principi, la cultura popular i les figures que n'han sorgit han estat la base del seu treball. Étienne Cuppens i Sarah Crépin també s'inspiren en els seus records d'infància, reals o imaginaris, per inventar personatges que ressonen amb l'inconscient col·lectiu i que prenen una nova dimensió a través de la dansa. Mòmies, heroïnes de manga híbrides, fantasmes, la «Venus de Willendorf» feta de coixins o mariners amb pinces de llagosta, tot conforma un bestiari gràfic i emocionalment commovedor, una mena de fantasmagoria que porta a la invenció d'històries.

Hi ha altres maneres d’interpretar una escena que ja hem vist? Podem modificar el missatge a partir de decisions formals? Com arriba una actriu o un actor a expressar certes emocions?L'activitat Un dia al TNC consisteix en visitar les instal·lacions del teatre, assistir a la representació de 450 Volts i, posteriorment, gaudir d’un taller de creació a partir de l'espectacle.Serà tot un entrenament de la mirada crítica a través de l’acció.Funcionament de l'activitat (horaris provisionals)9:30 h - Visita guiada al TNC (45 minuts)11 h - Funció de 450 Volts + postfunció (2 hores)13:30 h - Taller de creació amb un membre de l'equip artístic de 450 Volts (1 hora i 30 minuts)

Complementeu l’experiència de l’espectacle amb un taller participatiu. laCultivadora continua els itineraris que vinculen dos equipament per oferir-vos una proposta més completa i transversal. Després de veure l’obra Gènesi al Teatre Lliure, us podeu desplaçar fins a L’Auditori per realitzar un taller artístic que ens permetrà reviure l’obra de manera experiencial des del llenguatge de la música. Informació pràctica 9:45h Espectacle Gènesi (Teatre Lliure de Montjuïc) + 12:00h a 13:00h Taller (L'Auditori)

Un drama romàntic, que és també una comèdia, que vol mirar l’amor com una pràctica desconeguda que encara es pot redescobrir.  Quin valor té avui el compromís? Quin valor té dir-li a algú: “t’estimaré per sempre”?Ens trobem en un luxós saló de noces on tot està llest per un acte que no se celebrarà. Moltes taules estan llestes per rebre 250 convidats que no arribaran, decorades amb flors i tovallons amb forma de cigne. Un petit escenari ple d’instruments està preparat per rebre una orquestra que no vindrà. En definitiva estem en un escenari que ja no té sentit però que s’ha convertit en un dispositiu escènic ple de possibilitats. En aquest decorat apareixeran altres personatges: la mare d’una de les núvies traumatitzada per la vergonya social, una tieta que ha vingut del poble vestint les millors gales i que no ha rebut el missatge de cancel·lació, una amic amb una lectura marxista sobre el matrimoni, un nebot de 9 anys que vol cantar la cançó de Whitney Houston que s’havia preparat... Tots ells representen una comunitat, la nostra, que necessita i exigeix celebrar l’amor com un antídot a la soledat i com una forma de vèncer la por i l’escepticisme.Els dos personatges protagonistes són la Victòria i la Marina dues dones al final de la trentena que provenen de contextos econòmics molt diferents. Mentre la Victòria va créixer en un barri obrer de Barcelona, la Marina prové d’una família d’empresaris. Després de 10 anys de relació estan a punt de casar-se però la nit abans de la festa de noces decideix cancel·lar l’enllaç.  En el decorat del seu fracàs tindran l’oportunitat d’encarar el significat de la lleialtat i les certeses, la forma en la que l’estatus i la classe social condicionen l’amor i la necessitat de tenir fe en un projecte comú.Lucía Carballal és una de les veus més interessants de la dramatúrgia contemporània espanyola. L’any passat va estrenar amb gran èxit Los nuestros, una coproducció entre el Centro Dramático Nacional i el Teatre Nacional de Catalunya. 

Aquesta peça és la tercera part del projecte FALLA, que la companyia ha desenvolupat per trobar les connexions entre els conceptes de Cosmos, Geologia, Ancestralitat, Memòria i Futur. Després de mesos caminant a través de deserts, boscos i valls, desenes de persones de totes les edats es troben en una clariana i es demanen què els ha dut allà. La resposta és el seu desig de ballar, de refer i compartir la dansa ancestral de Laniakea, com un ritual immemorial. Hauran de construir un refugi, desxifrar mapes i dur a terme aventures galàctiques. La companyia AzkonaToloza explora les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la videocreació lo-fi, la performance i el moviment. Les seves últimes creacions se centren en la relectura de la història oficial i la creació documental pensada per a escena. Els seus treballs s’han presentat a nombrosos teatres i festivals nacionals i internacionals. Del 2020 al 2023 AzkonaToloza va ser companyia associada al Théâtre Garonne de Toulouse. Des dels seus inicis, tenen una relació molt estreta amb l’Antic Teatre. 

La proposta escènica i dramatúrgica de Trencanous-jazz a la Sala Gran recupera els elements més icònics del conte original d’E.T.A. Hoffmann per oferir un viatge oníric i ple de fantasia, en què les melodies més màgiques del ballet de Txaikovski es reinventen des de l’elegància, la llibertat i la improvisació pròpies del jazz.El Trencanous és un clàssic universal que, al llarg del temps, ha estat reinterpretat des de múltiples llenguatges coreogràfics. Aquesta producció s’inscriu en aquesta tradició viva i proposa una nova lectura a través de la dansa contemporània, obrint-se a noves formes de moviment, expressió i narrativa.Inspirada tant en el ballet com en la novel·la de Hoffmann, aquesta nova versió converteix el món del somni en un espai de transformació, llibertat i descoberta.Un ampli elenc de músics i ballarins dona vida a un espectacle ple de ritme, color, moviment i emoció, on la música, la dansa i la imaginació es troben per celebrar la capacitat dels clàssics de renovar-se sense perdre la seva essència.

Producció pròpia d'extrema intimitat, delicadesa i passió per traspassar fronteres racionals, sentimentals, culturals o històriques. Un homenatge a la pluralitat de sonoritats que caracteritza el flamenc amb pals tradicionals: soleà, martinete, alegrías, guajiras, tangos, bulerías; temes emblemàtics de la història d'aquest gènere: La leyenda del tiempo, Entre dos aguas; grans compositors de música clàssica que van inspirar-se en aquestes sonoritats, com Manuel de Falla, Mateo Albéniz, Francesc Tàrrega i fins i tot noves versions de repertori musical i literari d'origen català.