Del 12 de febrer al 7 de març de 2027
1r Batxillerat, 2n Batxillerat, FP Grau Mitjà, Adults, Cicle formatiu Grau Superior, Cicle d'arts plàstiques i disseny grau mitjà, Universitat, Escoles de dansa (no reglat), Grau professional de dansa, Grau superior de dansa (16-99)
Teatre Lliure
Un drama romàntic, que és també una comèdia, que vol mirar l’amor com una pràctica desconeguda que encara es pot redescobrir. Quin valor té avui el compromís? Quin valor té dir-li a algú: “t’estimaré per sempre”?Ens trobem en un luxós saló de noces on tot està llest per un acte que no se celebrarà. Moltes taules estan llestes per rebre 250 convidats que no arribaran, decorades amb flors i tovallons amb forma de cigne. Un petit escenari ple d’instruments està preparat per rebre una orquestra que no vindrà. En definitiva estem en un escenari que ja no té sentit però que s’ha convertit en un dispositiu escènic ple de possibilitats. En aquest decorat apareixeran altres personatges: la mare d’una de les núvies traumatitzada per la vergonya social, una tieta que ha vingut del poble vestint les millors gales i que no ha rebut el missatge de cancel·lació, una amic amb una lectura marxista sobre el matrimoni, un nebot de 9 anys que vol cantar la cançó de Whitney Houston que s’havia preparat... Tots ells representen una comunitat, la nostra, que necessita i exigeix celebrar l’amor com un antídot a la soledat i com una forma de vèncer la por i l’escepticisme.Els dos personatges protagonistes són la Victòria i la Marina dues dones al final de la trentena que provenen de contextos econòmics molt diferents. Mentre la Victòria va créixer en un barri obrer de Barcelona, la Marina prové d’una família d’empresaris. Després de 10 anys de relació estan a punt de casar-se però la nit abans de la festa de noces decideix cancel·lar l’enllaç. En el decorat del seu fracàs tindran l’oportunitat d’encarar el significat de la lleialtat i les certeses, la forma en la que l’estatus i la classe social condicionen l’amor i la necessitat de tenir fe en un projecte comú.Lucía Carballal és una de les veus més interessants de la dramatúrgia contemporània espanyola. L’any passat va estrenar amb gran èxit Los nuestros, una coproducció entre el Centro Dramático Nacional i el Teatre Nacional de Catalunya.