Taller de teatre, imaginació i ficció

Què passaria si estiguéssim obligats a estar en silenci? Treballs forçats s’apropia d’aquesta pregunta amb un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona.Grans personatges al llarg de la història van triar el silenci: Empèdocles, Kafka, Hölderlin, Beckett, Rimbaud... Però, què passa quan el silenci no és una elecció, sinó una imposició? Un grup de persones de la comunitat sorda de Barcelona qüestiona la nostra relació amb el llenguatge i com s’inscriu als nostres cossos, explorant la idea de la veu —tant literal com poèticament— i la imposició de l’oralitat en la civilització occidental.Treballs forçats és un espectacle en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral que qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos. A l’escena, la Pepita, performer sorda, narra històries i respon preguntes en LSC, creant un diàleg entre diferents formes de percebre i expressar el món. L’acompanya un intèrpret en LSC, que desafia l’acte mateix d’interpretar. Inspirat en el llegat de la narració oral i en la necessitat de les comunitats d’explicar històries, Treballs forçats proposa un viatge sensorial en què la llengua de signes és una part fonamental de l’escriptura escènica. A través del gest, la vibració i el silenci, l’espectacle és una exploració intel·ligent i sensible dels mecanismes que intervenen en la comunicació, de les dificultats que suposen i de la necessitat d’arribar als altres per construir la nostra identitat col·lectiva.L’objectiu de la companyia Ça marche és desenvolupar projectes de creació que parteixin del diàleg necessari entre el teatre, la performance, el moviment i les arts visuals per parlar des de la contemporaneitat. Les seves peces estan interpretades per cossos no professionals (no actors), amb una ètica del treball que els fa relacionar-se amb la comunitat amb què tracten. Entre les seves obres destaquen Ruido, Cantus gestualis o Els figurants.Podeu ampliar més informació aquí.

Un recorregut guiat per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc pensat específicament per nois i noies de 12 a 16 anys. Descobrirem els espais públics i no públics del teatre de la mà dels oficics menys visibles de l’art dramàtic, que ens permetrà també identificar les nostres pròpies afinitats. La visita inclou una activitat participativa i es completa amb un material d’acompanyament per fer a classe amb activitats relacionades amb l’explicació rebuda. 

Relectura en forma de concert-espectacle del clàssic de Louisa May Alcott, obra fundacional de la literatura feminista, icona de la cultura popular i repetidament adaptada al cinema.Little Women explica la història de les quatre germanes March i de com passen de la infància al món adult. L’argument està basat en la pròpia història de l’autora i les seves tres germanes. És una novel·la que s’emmarca en el coming of age, el gènere literari i cinematogràfic que mostra el pas des de la infància fins al món adult. La novel·la va tenir molt d’èxit des del primer moment, al 1858, i s’ha traslladat al cinema en vuit ocasions. D’alguna manera podem afirmar que cada generació té la seva adaptació de Little Women.La directora Lucia Del Greco ens proposa una nova lectura de la novel·la amb energia renovada, que connecti amb la generació d’avui, en una proposta de posada en escena de concert de pop contemporani, que combina dansa, música, so, llums i escenografia per magnificar l’emoció i l’energia. En aquesta proposta, les quatre germanes March –Meg, Jo, Beth i Amy– no són personatges unidimensionals, sinó que es volen presentar com a figures complexes, plenes de contradiccions i amb profunditat.Lucia Del Greco és dramaturga i directora per l’Institut del Teatre però també té estudis superiors de Literatura comparada a La Sapienza de Roma. Recentment ha dirigit Mata’m psicosi, de Dolors Miquel, a l’Espai Brossa, i Pura passió, d’Annie Érnaux, al Teatre Akadèmia, amb gran èxit de públic i de crítica en tots dos casos. El fet de tenir una base d’estudis literaris li ha permès desenvolupar una recerca dirigida a treballar l’escena com un conjunt, on tots els llenguatges tenen importància, per tal de crear obres-paisatge que tinguin un fort impacte estètic i una important càrrega conceptual Podeu ampliar més informació aquí.

Una peça d’òpera-teatre experimental que revisita el personatge de Don Joan des d’una perspectiva de gènere, comparant l’estereotip del latin lover amb les lletres de la música trap actual.Si comparem la lletra de l’ària ‘Madamina, il catalogo è questo’ de Don Giovanni de Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte amb el tema més escoltat el 2022 a Spotify ,‘Tití me preguntó’ de Bad Bunny, ens hem de preguntar què ha canviat en aquests 300 anys?La companyia cabosanroque proposa una peça basada en una reflexió i reinterpretació de la famosa òpera de Mozart des d’una perspectiva de gènere, fusionant l’estil musical clàssic amb la música trap de Bad Bunny, i a partir de les principals posades en escena que s’han fet de l’òpera.Els “seductors” són depredadors? Homes espantats que temen l’amor? O, més aviat, individus acomplexats que temen les dones? Potser només s’avorreixen? Què els empeny a l’infern? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? La posada en escena girarà al voltant del so i les seves capacitats performatives, amb l’ús de tecnologia per plantejar artefactes escènics que es relacionen amb els humans.cabosanroque són Laia Torrents i Roger Aixut Sampietro, que tenen formació de músics, d’enginyeria i d’arquitectura. Des del 2012, les seves obres es presenten i s’exposen en l’àmbit nacional i internacional, com al CaixaForum, el CCCB, el Centre George Pompidou, el Sónar o la Fonoteca Nacional de México, entre altres. Podeu ampliar més informació aquí.

Els clàssics Càndid, Werther i Els miserables, passats pel sedàs de les neovarietés de l’irreverent autor i director Miquel Mas Fiol, per parlar dels anhels, les dificultats i les contradiccions de la seva generació.Un jove optimista il·lustrat, embafat per una indigesta ingestió d’eslògans motivacionals.Una jove individualista romàntica, enfrontada a la mercantilització de la tristesa.I uns joves que intenten fer una revolta col·lectiva, apaivagats pels cants de sirena i les promeses d’èxit, fama i riquesa de lacultura mainstream.Podem, realment, imaginar un món lliure del neoliberalisme postmodern en què vivim?Podeu ampliar més informació aquí.

LiceuAprèn desplega un programa d’acompanyament per a tots aquells centres de secundària interessats a apropar els seus alumnes a l’òpera i explorar tot el potencial que aquest gènere pot tenir en la formació humanista dels joves.El projecte “La vida en general” ofereix als docents espais de formació i debat per treballar curricularment al voltant d'un títol d’òpera i fer-ho des de diferents perspectives: l’escolta, l’expressió des de diferents llenguatges, el coneixement, el pensament crític i la creativitat.El programa inclou l’assistència amb els alumnes implicats en el projecte a l’assaig general de l’òpera que es treballi.Per altra banda, un dels objectius principals del programa serà portar els joves a reflexionar i dialogar sobre alguna temàtica present a l’òpera des de la seva mirada i des de la seva realitat. En el cas de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, posarem el focus en la influència social i les aparences en les relacions personals. Aquest  diàleg es vehicularà a través d’un taller en els centres educatius uns dies després de veure l’òpera al Liceu.Descobreix Manon Lescaut a la programació del Liceu El programa es durà a terme amb la col·laboració de persones i entitats provinents tant de l’àmbit artístic com d’altres àmbits del pensament i la recerca.El projecte* consta de:1 sessió de formació comuna per a tots els docents que participin en el programa “La vida en general” amb un dels títols que s’ofereixen: L’elisir d’amore, Manon Lescaut o Werther.1 sessió de formació específica per als docents del títol d’òpera en qüestió.Treball entorn de l’òpera escollida en el centre educatiu.Assistència del grup d’alumnes implicat en el projecte a l’assaig general d’aquesta òpera.1 Taller artístic per a l’alumnat en el centre educatiu al voltant de la temàtica de l’òpera.Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent.Materials de suport *Programa en procés de reconeixement de 15 hores de formació per part del Departament d’Educació.Com en tots els projectes de LiceuAprèn i donada la globalitat de llenguatges que trobem a l’òpera, recomanem que a aquesta formació hi assisteixin diferents docents d’un mateix centre per tal de poder desenvolupar el projecte des de diferents àmbits curriculars. Es donarà prioritat d’assignació a aquells centres educatius que tinguin més d’una persona del claustre inscrita a la formació. El programa va destinat a docents que treballin amb alumnat 4rt d’ESO i Batxillerat.CRONOGRAMA DEL PROJECTE:Sessió de formació comuna “La vida en general” per al professorat al Liceu7 d’octubre de 16:00 a 20:00La vida en general amb MANON LESCAUT:Formació per al professorat al Liceu: 13 de gener de 16:00 a 20:00Assaig general: 14 de març a les 17:00Taller per a l’alumnat als centres educatius (a determinar)Sessió de cloenda per a l’alumnat al Liceu: compartint reflexions i establint ponts amb algun expert o entitat referent (a determinar)REQUISITS DE PARTICIPACIÓ:La participació dels centres en el projecte "La vida en general" està subjecta a un nombre limitat de places. La reserva sota demanda no garanteix l'acceptació directa al projecte. Per a la selecció dels centres educatius es tindran en compte els següents criteris: Compromís del centre d’integrar diferents àmbits curriculars en el desenvolupament del projecte.Assistència a la formació d’un mínim de dos docents del centre educatiu, preferentment vinculats a diferents àmbits curriculars.Compromís de donar continuïtat a l’aula de les propostes tant de la formació per al professorat com del treball de l’artista amb els alumnes.Suport de l’equip directiu per facilitar la implementació del projecte.Disposar dels espais i condicions necessàries per desenvolupar el projecte amb els alumnes i facilitar l’organització del taller de l’artista convidat al centre educatiu. Per a més informació, podeu consultar el dossier informatiu que trobareu al següent ENLLAÇ o escriure un correu a liceuapren@liceubarcelona.cat

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Alien, Frankenstein, El silenci dels anyells, Beetlejuice, Psicosi, Poltergeist i altres bandes sonores de terror

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.J. Sibelius: La filla de PohjolaE. Elgar: Concert per a violoncel i orquestra, en Mi menor, op. 85A. Thorvaldsdottir: ArchoraI. Stravinsky: Suite de L'ocell de foc

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.Obres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel

Els centres d'educació secundària i d'educació superior poden assistir en aquest concert, fora de l'horari lectiu en grups classe dins el programa Grada Jove Teen del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana.L. van Beethoven: Concert per a violí, violoncel i piano, en Do major, op. 56L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67, “del Destí”

Un dispositiu coreogràfic per a vuit ballarins que es presenta com un calidoscopi físic: MIRKIDS ofereix al públic infantil una experiència i un viatge que són tant artístics com cinètics. La peça es basa en el moviment continu per crear una veritable «fàbrica d’imatges» contemplativa, fantàstica i orgànica. Estirats al voltant de l’estructura cilíndrica com un zoòtrop, cada infant es pot submergir en la visió celestial de l’espectacle. Prototype Status és una companyia professional de dansa contemporània fundada a la Suïssa francòfona per la coreògrafa i ballarina Jasmine Morand. La companyia va guanyar el Premi de Dansa 2013 de la Fondation vaudoise pour la culture. Els seus objectius són fer accessible la dansa contemporània i fer una recerca del llenguatge  corporal amb un compromís artístic que presenta un enfocament equilibrat, delicat i únic de la part conceptual i l’estètica. La dansa es combina amb les noves tecnologies i les arts visuals per teixir una obra híbrida i innovadora. 

La ràbia ens convida a jugar, entendre i pensar sobre nosaltres mateixos.Un nus a l'estómac, foc al cos i una explosió que ens recorre per dins i per fora. Cridem, plorem, tenim ganes de donar cops i puntades de peu, o de sortir corrents. És la ràbia. Quan ens visita no ens agrada, però és inevitable i continuarà fent-ho al llarg de la nostra vida.És un misteri que irrita, que confon, que pertorba l’ànima i l’altera. Fins i tot, més que un misteri és un tabú, perquè no volem mirar-la a la cara i reconèixer-la dintre nostre. Pot funcionar com una defensa davant d’allò que no ens agrada, d’allò amb què no estem d’acord o que ens fa sentir malament.Amb aquest espectacle volem acostar-nos a la ràbia sense patir, aprendre plegades no només a acceptar-la, sinó també a estimar-la.Durada total de la sessió: 50 minuts.