Matí LiceuAprèn 1 / 23-24

La tercera part de la trilogia de Laia Santanach sobre les danses col·lectives tradicionals, Jarana, fa servir la dansa contemporània com a vehicle de comunicació en diàleg amb la música electrònica en viu i en relació a l’espai que s’habita. Jarana investiga sobre pràctiques tradicionals que estan desaparegudes o bé en perill de desaparèixer, i convida a reflexionar sobre la importància de preservar les celebracions tradicionals i alhora l'exploració de noves formes d'expressió col·lectives en un món cada cop més canviant i tecnològic. Laia Santanach és coreògrafa, ballarina i pedagoga. Dirigeix la seva pròpia companyia de dansa. El 2016 va crear el solo Ballant ballàvem, que va guanyar el Premi de millor intèrpret al festival 15m2 el 2023. Des del 2017 es va interessar per treballar amb música electrònica en directe i així va crear Rèplica, finalista dels Premis IT. Des del 2018, investiga la tradició i les pràctiques col·lectives, amb peces com ÀER (2019), que va rebre el Premi Delfí Colomé i fou finalista dels Premis Max a la millor coreografia. L’any 2022 estrena Tradere al Mercat de les Flors. Paral·lelament, l’any 2016 co-crea el festival Menorca en Dansa, que continua co-dirigint. En l’actualitat és docent de l’Aula de Dansa de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

El Gran Teatre del Liceu ofereix als alumnes d’educació secundària, cicles formatius, batxillerat i conservatoris de música i dansa la possibilitat d’assistir a una funció de la temporada 2024-2025.En grup i amb l'acompanyament i la guia del professorat, s'assisteix a l’assaig pregeneral o general d’una òpera de la temporada que es representa a la Sala Gran del Teatre. Es passen totes les escenes i tots els actes, tal com s’oferirà al públic a les funcions programades. Per tal que els alumnes puguin gaudir i treure el màxim profit d’aquesta activitat, cal que els centres facin una preparació prèvia de l’obra i una valoració posterior.Llistat provisional d'assajos generals i dates provisionals de la temporada 2024-2025:Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakovitx, dilluns 23 de setembre de 2024La forza del destino, de Verdi, dimecres 6 de novembre de 2024Madama Butterfly, de Puccini, dijous 5 de desembre de 2024La Traviata, de Verdi, dimecres 15 de gener de 2025Requiem, de Mozart, dissabte 15 de febrer de 2025Lohengrin, de Wagner, dissabte 15 de març de 2025 La Sonnambula, de Bellini, dimarts 15 d'abril de 2025Giulio Cesare, de Haendel, dijous 22 de maig de 2025Les òperes s'ofereixen en la seva llengua original i sobretitulat en català. La durada serà en funció del títol escollit (en general unes tres hores). Reserves:A partir del 27 de juny de 2024, cada escola només podrà reservar places sota demanda per a un únic grup de 20 alumnes com a màxim i per a un únic assaig general.Places limitadesActivitat gratuïtaPer cada 10 alumnes, es disposarà d'una entrada per a professorat acompanyant.NOTA: La reserva NO implica la confirmació de les entrades, que s'adjudicaran per ordre d'inscripció i es confirmaràn per correu electrònic.És una activitat que es podria cancel·lar les hores prèvies per necessitats de l’equip artístic i/o tècnic de fer l’assaig a porta tancada.

Falten dues hores per a l’estrena i després de l’assaig general, els actors i les actrius ens han deixat el vestuari tot barrejat... i no trobem les notes de vestuari! No sabem quina peça correspon a cada personatge... Necessitem la vostra ajuda!Un taller en què descobrirem una preciosa història, experimentarem amb robes i amb complements, analitzarem les nostres decisions i podrem reflexionar sobre estereotips de gènere, culturals i socials que es poden manifestar a través del vestuari.

Un acte de resistència col·lectiva contra el règim i la censuraEls contrabandistes de llibres de Daraya és un espectacle que dona fe de la violència exercida des del poder per aturar la imaginació i la vitalitat d’un poble, en privar-lo de llegir i pensar.L’any 2015 la periodista Delphine Minoui va descobrir a Facebook la pàgina “Humans for Syria”, d’un col·lectiu de joves fotògrafs sirians que evocava una biblioteca secreta al cor de la ciutat de Daraya en plena guerra de Síria. Un refugi de paraules amb llibres recollits als carrers després de cada bombardeig. El fet la va colpir de tal manera que va decidir investigar sobre aquell grup de joves rebels que van bastir una fortalesa de paper al cor del caos.Activitat postfunció:En acabar les sessions de matí, compartirem una estona amb els membres de la companyia i proposarem una activitat participativa per reflexionar i intercanviar opinions sobre la temàtica de l’espectacle.Per tal d’aprofitar al màxim aquesta activitat, recomanem consultar la guia didàctica que trobareu a la pestanya “recursos”, i us animem a compartir les propostes de treball amb els alumnes.La durada total de la sessió serà de 120 minuts: 90 minuts d’espectacle i 30 minuts de postfunció.

El temps s’escapa i no podíem permetre que se’ns perdessin les seves històriesQuan parlem de la història de les nostres iaies, segurament poetitzem una memòria nostàlgica, a moments dura però també romàntica. És aquesta la història que les defineix?Iaia és un espectacle multidisciplinari on el públic entra al menjador de casa la iaia per reconstruir i reviure els seus records. Un altaveu a la vida de les iaies a través del seu testimoni captat en videotrucada. Un espectacle que parteix de fonts documentals, on conviuen passat i present per conèixer i entendre la seva història.

A partir de la peça audiovisual Rei Liró que explicava El rei Lear de Shakespeare a infants, Jordi Oriol fa una nova interpretació del clàssic, aquesta vegada sí en un teatre.La història d’un rei tarat no té res de nou. És un clàssic. Com ho és la densa història que s’explica a El rei Lear de Shakespeare, on combina dues trames –una mirall de l’altra– que viatgen en paral·lel. Les històries es reiteren, i encara més si fem present la pròpia representació. I és que al Reiterat rei tarat es vol sobretot centrar en un dels temes principals de l’obra original: la bogeria en què cau el rei (com també Gloucester en la trama mirall) quan s’adona que no ha sabut reconèixer l’amor fingit de l’amor veritable. I és que és més fàcil assumir compliments fingits que ens afalaguen que acceptar veritats incòmodes que ens fan mal.I el problema que suscita distingir la veritat de la mentida encaixa justament amb la pròpia idea del teatre. Perquè en la representació d’una ficció sorgeix la paradoxa que mai acabarem de saber qui parla, qui mira, qui plora... l’intèrpret o el personatge. No podem saber si realment és el que diu el personatge allò que no ens creiem, o és l’actriu o actor que no fa una bona interpretació.Jordi Oriol és actor, director, dramaturg i músic. La seva creació dramàtica va molt lligada a l’espai, al temps, a la llengua, a la forma i, en definitiva, a la seva pròpia biografia. Ha guanyat entre altres el Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre, el Premi Injuve, el Premi FAD Sebastià Gasch, el Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta i el Premi BBVA.

Ens endinsarem en el Palau de la Música a través d'un petit viatge que ens convida a descobrir el jardí que contenen les parets de l'edifici. Aquest recorregut acaba amb un taller experimental en què, mitjançant el joc i la manipulació de materials, els nens i nenes podran desenvolupar un imaginari propi fruit de l'experiència del viatge. 

Dues trompetes, una trompa, un trombó, una tuba i fins i tot un sousàfon! Vine a conèixer la família dels instruments de vent metall a través de músiques d’èpoques i estils d’allò més diversos. Un clàssic amb una posada en escena que no deixarà ningú indiferent.La proposta està pensada especialment per els alumnes d’Educació Infantil i també per cicle Inicial de Educació Primària. Les obres són d’èpoques i estils variats. Hi ha música popular i cançons infantils, música clàssica, música moderna i jazz, peces de diferents compositors i obres creades específicament per a aquest concert, tot procurant fer arribar als nens i a les nenes la màxima varietat possible d’estils i de textures. Tant la selecció de les obres com les il·lustracions i la presentació del concert han pres forma a partir de dos grans objectius; crear una proposta musical que permeti que grans i petits gaudeixin de la música, i presentar un concert i uns materials que es complementen i que faciliten l’aprenentatge de la música i dels elements que la formen.Sessions més accessibles amb llengua de signes:  25/02/2025  a les  11:45h  28/02/2025  a les  11:45h Guia d’anticipació al concert per a persones amb TEA disponible a l’apartat de Recursos

Una història sobre el desarrelament, la intempèrie, allò fugaç i el que perduraLa tercera fuga és un relat sobre el periple d’una família obligada a exiliar-se per raons sociopolítiques amb l’objectiu d’intentar sobreviure amb llibertat. L’obra entrellaça personatges del passat i del present per explicar-nos el seu pas des d’Ucraïna, passant per Argentina, fins arribar a Barcelona. Una recerca constant de la llibertat i la dignitat humana des dels anys vint fins a l’actualitat. Es pot tornar a començar de nou una vegada i una altra?Victoria Szpunberg és una autora d’una gran sensibilitat artística que, acompanyada per Albert Pijuan, estrena per primera vegada a la Sala Gran del TNC, amb un text de ficció a partir de fets reals de la seva història familiar.Proposta de treball previ a la funció:A la guia didàctica que teniu a la vostra disposició a la pestanya “recursos”, trobareu una proposta de treball previ que compartirem amb la resta d’espectadors el dia de la funció.

Activitat participativa que permet gaudir de la interpretació musical col·lectiva sense necessitat de saber música. Es treballarà amb els músics del grup i amb un director, per tal d’assajar i interpretar peces dels Beatles.Aviat farà 50 anys que The Beatles van fer el seu darrer concert (el 30 de gener de 1969, al terrat de l’edifici on estaven gravant un disc) però segueixen ben vius: les seves cançons ens agraden, els músics joves les segueixen versionant i ningú no dubta que ha estat el grup de música pop més famós de tots els temps. El seu llegat és doble: d’una banda ens van deixar un bon grapat de cançons que han esdevingut mítiques (Yesterday, Let It Be, Hey Jude, Help, Get Back, Yellow Submarine, She Loves You, Lucy In The Sky With Diamonds...) i de l’altra, ens van proposar una nova manera de viure la música, d’incorporar-la a la nostra vida, de seguir els nostre ídols musicals més enllà dels discos i els concerts. Van iniciar el camí de la música pop. L'activitat consta de dues parts: 10.30 a 12h Taller12 a 12.30h Concert 

Directe des del Festival Grec 2024 presentem la versió actualitzada que ha fet La Brutal d’una de les comèdies més conegudes de l’autor francès.El misantrop és una comèdia escrita pel dramaturg francès Molière, estrenada al 1666, que ens situa en un saló aristocràtic on es debat el joc de les aparences o de la hipocresia. L’obra gira entorn d’Alcestes, un home que menysprea la hipocresia de la societat i es compromet a dir sempre la veritat sense importar-li les conseqü.ncies. Alcestes està enamorat de Célimène, una jove vídua, coneguda pel seu encant i la seva coqueteria, però també per la seva tendència a parlar malament dels altres a l’esquena. Al llarg de l’obra, Alcestes s’enfronta a diversos dilemes i conflictes degut a la seva honestedat brutal i a la seva incapacitat per adaptar-se a les convencions socials que revelen les tensions entre la sinceritat i la diplomàcia social. La trama es complica quan Alcestes s’enfronta a una demanda judicial que posa a prova els seus principis.Amb aquesta obra, Molière, malalt ja d’hipocondria i abandonat per la seva muller, expressa de la mà del protagonista el seu desgrat amb el gènere humà i la societat.La proposta de David Selvas és molt lliure, en versos alexandrins, i se situa en l’actualitat, en una discogràfica on els temes originals de l’obra, la hipocresia, les màscares socials i les impostures agafen una nova dimensió a les xarxes socials.

La Comedia Nacional de Montevideo reprèn la tradició d’estrena un Lorca anualment, proposant cap al futur una nova manera, diferent, singular i perifèrica de concebre la poesia lorquiana, aquesta vegada sota la direcció de Marta Pazos.El público és una obra de Lorca escrita cap al 1930 considerada una de les obres de teatre espanyol més importants del segle xx, que forma part de l’anomenada “trilogia impossible” fora amb Así que pasen cinco años i Comedia sin título. És una obra surrealista en la qual és ambigu quines parts són al·lucionacions i quines realitat dramàtica. Estudia els desitjos homosexuals reprimits i defensa el dret a la llibertat eròtica.En paraules de Marta Pazos, El público és com llançar-se per un tobogan i en lloc d’aterrar trepitjant la sorra fer-ho en el mons que hi ha sota. Allà es pot trobar una ruïna romana, un mur de sorra, una universitat o el sepulcre de Julieta. És un viatge d’anada. Una abraçada al misteri. Un perdre’s per trobar-se. És potent, onírica, inclassificable. De les obres més avantguardistes, personals i confessionals de l’autor, segurament de les obres més desafiants tant per a artistes com per a espectadors. És un road trip a l’interior del cap de Lorca que ens convida a submergir-nos en un mar de sensacions. Escrita quan el propi autor es debatia entre el teatre més popular que l’havia portat a l’èxit i un nou teatre més compromès, profund, valent i veritable. És com llegir un text esotèric antic. Lorca parla de l’inconscient, no està escrita perquè s’entengui, sinó perquè travessi el públic i li parli de part d’ell mateix que ni tan sols coneix.Marta Pazos és directora d’escena, d’òpera, escenògrafa, dramaturga i artista visual i és una de les artistes més influents en l’avantguarda escènica espanyola actual. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de pintura, la seva obra destaca per la seva dimensió plàstica i l’emancipació estètica. En els seus muntatges el color apareix de manera radical per impactar en la retina del públic i transformar-ne la percepció.